Veig que tothom, començant pel president Montilla, té molta pressa perquè el jutge prengui declaració a Fèlix Millet i emeti una sentència exemplar. Molt bé, a mi Millet no em fa pena, tot i que aquest ambient de Plaça de la Concòrdia durant la Revolució Francesa em posa la pell de gallina. El que em treu de polleguera és que es relacioni Millet amb la burgesia catalana, i l’enveja implícita que acompanya aquest discurs d’espanyol que al cap de quatre dies d’estar a la Xina es pregunta com és que els xinesos encara no han après el castellà. La burgesia catalana és i ha estat sempre el senyor que obre la fàbrica a les set del matí i no la tanca fins a les vuit de la tarda, deixem això clar. Suposo que entre aquests senyors també hi pots trobar lladres, perquè al món hi ha de tot. Però la burgesia catalana, si roba, té poc temps perquè està ocupada treballant i enriquint el país. Millet pertany més aviat a la burgesia espanyolitzada i sociovergent, a la famosa burgesia de la pedanteria empordanesa que els barons del Llobregat han començat a liquidar d’uns anys ençà dins el seu partit, per alegria meva i de tots els independentistes. Ara el president Montilla vol relacionar Millet només amb convergència. Però Millet era espanyolista de cap a peus, com ho són els dirigents de la majoria d’insignes institucions del país que cobren de Madrid per recomanar seny als catalans i prevenir-los contra les aventures separatistes.

L’allau de notícies i declaracions indignades que ha desencadenat el cas del Palau de la Música em recorda aquella escena de Casablanca en què el cap dels gendarmes organitza una batuda policial al Bar del Rick i s’exclama: “Qué escándalo, aquí se juega”. D’un país on les classes dirigents es conformen a gestionar engrunes de poder només se’n pot esperar que fins i tot els taxistes siguin corruptes. Quan les institucions socials no serveixen per manar, serveixen per robar, igual que quan un ciclista deixa de pedalar cau de la bicicleta. No veig on està la notícia tenint tan a prop l’exemple de València. Fa molt temps que ni el Palau, ni el Liceu, ni la Generalitat, ni l’Ajuntament ni els Partits no representen ni lideren res. Actualment, les institucions que havien servit per tirar endavant el país, Palau inclòs, no són altra cosa que intruments folklòrics. És lògic que el servei públic més net realitzat a Catalunya els últims anys hagi estat la consulta d’Arenys. Tothom és molt bona persona, però si manes i no estàs ocupat lluitant com un lleó per un projecte polític en el qual creguis tard o d’hora t’entretindràs ficant la mà a la caixa. No cal ser gaire llarg per veure que el catalanisme representa un país massa prim i minoritzat perquè hi hagi tanta gent que en tregui benefici en nom seu.


logo_rostiseria_boqueria