La vigència de Gaudí (BdR)

El Jordi Graupera, l’Anna Punsoda i el Bernat Dedeu van passar per Casablanca per parlar amb l’Enric Vila sobre la vigència i el classicisme de Gaudí.

Read More

Aïllat

Gener, 2011

Me'l trobo al pati medieval de la biblioteca assegut en un banc amb la seva barba paternal, la seva boina i l'ipod que s'ha comprat per escoltar música barroca. Quan em veu passar em pregunta com m'ha anat per Nova York. T'he llegit -mormola, com si li hagués sortit de l'ànima de dir-m'ho i, en adonar-se de la implicació que això tenia, volgués acabar la frase com abans millor. No sé si l'avergonyeix més que sigui indiferent als seus elogis o haver permès que em traguessin la col·laboració de la FCO. Té gràcia que, entre tant filòsof, l'Àstrid hagi estat l'única de defensar-me, l'única que (…)

Read More

La presó

Hi ha una escena del darrer film de Benedict Cumberbatch, Brèxit: the Uncivil War, que pot servir per explicar quin és el desllorigador de la política catalana. Els caps de campanya del Remain i el Leave es troben en un pub després de l'assassinat de Jo Cox. Mentre escuren la cervesa tristos i colpits, el responsable europeista es queixa que el debat polític s'ha tornat agre i brut (…)

Read More

Meditacions en el desert

Gener, 2011

Llegit a la Casa del Libro el pròleg que Jordi Amat ha fet a l'edició nova de Meditacions en el desert. Els adjectius suats, les raspallades a les patums del gremi, insultantment descarades, cap aportació en la perspectiva. Quan arriba al final diu que Gaziel dóna una lliçó d'independència i de dignitat que mai no li ha fallat, i em cau l'ànima als peus. Escriure en català és com viure en una casa amb les parets empastifades de merda, no hi ha manera que et puguis recolzar enlloc. Torno a casa preguntant-me com dimoni m'ho faré per salvar la meva circumstància -per evitar que la Natàlia, el Jordi, el Joan o el Bernat em vegin com un boig, sobretot ara que m'han tret la columna de la FCO. (…)

Read More

El Salvador i jo

Aquest primer de gener em vaig llevar amb un article del Salvador al mòbil que feia balanç de l'any 2018 i parlava de la nostra amistat. El vaig llegir de pressa, amb la impaciència que la set em dóna cada matí quan em desperto. Potser sí que ell té més interès en el poder que no pas jo i que jo tinc més interès en la veritat que no pas ell. Però si hagués de concretar la màgia de la nostra amistat en una dialèctica, jo més aviat escriuria que la seva intuïció està marcada per la veritat del poder i que la meva, en canvi, està marcada pel poder de la veritat. Així em sembla que queda més ben definida l'arrel de la nostra manera d'estar al món i la base existencial de la nostra relació, que ja té la noblesa de les coses antigues. (...)

Read More

Cheever de petit

Llegeixo Saskia Sassen a la biblioteca de Catalunya. Diu que l’època que ve estarà marcada per la pulsió religiosa. Els estats s’allunyaran dels ciutadans; els governs promouran una mena de nou puritanisme per compensar les restriccions que patirà la capacitat executiva dels polítics. El control del territori perdrà importància, travessat com està per múltiples fronteres. El poder haurà de posar l’èmfasi en el control de l’ànima, com en l’edat mitjana. La diferència, diu Sassen, és que a l’edat mitjana els poders se superposaven els uns als altres com si fossin nines russes. Encara que no tinguessin el monopoli del territori, controlaven imaginaris coherents i societats estructurades (...)

Read More

El campi qui pugui

Aquest 2018 certament no passarà a la història com l’any que es va fer efectiva la república. En canvi, potser sí que quedarà marcat en els annals del món com l’any que Occident es va començar a descompondre. N’hi ha prou de llegir revistes estrangeres, de veure com evolucionen els guions de cine, d’observar com va canviant la gastronomia dels restaurants de Barcelona o d’estar atent als rànquings universitaris i a la profusió de canals d’informació russos, àrabs i xinesos. (…)

Read More

El descrèdit de la intel·ligència

És il·luminador de veure com el procés ha destruït la fe que la democràcia espanyola havia posat en el pensament i en la cultura. L’autonomia catalana, traumatitzada per les derrotes, no hi havia cregut mai. N’hi ha prou de llegir els llibres que Jordi Pujol va escriure durant la dictadura, mai reeditats mentre ell manava, per adonar-se que la política autonòmica es basava en la por i el menyspreu a la intel·ligència. (...)


Read More

Louvre i Léautaud

Visita al Louvre. La Tour: el front de l’avi, el palmell d’una mà travessat per la llum d’una espelma, el misticisme de la carn i la tecnologia. Champaigne: sembla que en tota la seva vida només va pintar realment bé a Richelieu i que el mèrit era del personatge. Delacroix: retrats sensacionals, tria homes i dones de caràcter; a l’Autoretrat, la calva i els ulls clars com a prova de sinceritat i de coratge. Fragonard: l’obscenitat del desig, sobretot de les dones; els homes li devien agradar contra la seva voluntat i no se n’acaba de sortir. Després, la pintura italiana (…)

Read More

Richelieu al Prat

Un senyal clamorós de la decadència d’ERC i el PDeCAT és l'intent que la Moncloa ha fet de rebatejar l'aeroport de Barcelona per la força, al més pur estil franquista. Sense la degradació que la idea de la independència ha patit en mans dels partits que governen la Generalitat, Pedro Sánchez no hauria caigut en la temptació de tirar endavant una operació de maquillatge tan grollera (...)

Read More

Es busca mort simbòlic

Fa anys, en una sobretaula plena de vaques sagrades convergents, vaig coincidir amb aquell noi amb cara de becari que van posar a dirigir els mossos a l’inici del procés, el Manel Prat. Devia ser l’any 2006 i ja es veia venir que l’Estatut fracassaria. Com d’habitud, va sortir el tema de la independència.

Read More

La maleïda violència (BdR)

Els filòsofs de Casablanca eren convocats al bar del Rick per parlar de violència. El ⁦BernatDedeu⁩ i l’⁦Abel Cutillas⁩ van arribar bé. Però ⁦el Jordi Graupera va trobar-se pel camí un drac pelut i es va haver d'entretenir a fer-se’n un abric de pells.

Read More

Vida d'hotel

Quan baixo al lobby de l’hotel em trobo el Salvador escrivint al chester de color grana que hi ha d’esquena al finestral. Només se sent el ritme de les tecles del seu portable. Escriu com si algú altre li anés dictant el text, les tecles repiquen enmig del silenci com un piano sense notes. Pica tan fort que, quan deixa d’escriure, sembla com si algú engegués un transistor. Llavors t’adones que és la música que surt dels auriculars del seu iPod. Ahir va fer un article en 20 minuts perquè, a mig sopar, el director li va tombar el que tenia escrit.

Read More

La via xinesa i la invasió dels ultracossos

Els nois d'ERC no ho saben, però s'han posat del costat del nou autoritarisme europeu. Com explica Bruno Maçaes en el seu llibre sobre el naixement d'Euràsia, el continent està destinat a esdevenir, en el millor dels casos, una gran Suïssa envoltada de mega estats capitalistes que actuaran com a multinacionals.

Read More

Els arcs comestibles

He anat a la Generalitat a vendre-li 3 llibres a un lector i m'ha fet una visita completíssima del Palau. Fa tot just 15 dies que el van fer responsable de patrimoni, després de 25 anys a la casa. Es diu Alfons. És petit i rabassut i té una aparença d’home servil i pintoresc -exagerada per un nas típicament jueu- que enganya. L'ofici de funcionari no li ha assecat l'ànima, sembla tant discret com tenaç amb els amors. Coneix el Palau com si fos casa seva. S'ha aturat per explicar-me la història de cada racó i de les reformes que s'hi han fet. Parla de l'edifici com si fos el més bonic del món. Pensant en els palaus d'Itàlia, li he demanat si coneix Roma, Gènova o Florència i m'ha respost (...)

Read More

Què són les Smart Cities? (BdR)

Bon dia. Avui dedicarem la tertúlia a les Smart Cities. Aprofitant que tenim les primàries de Barcelona a la cantonada, volem especular sobre el futur de les ciutats i de la vida urbana (...)

Read More

Transicions

El mesos vinents veurem com Colau i Junqueras col·laboren frenèticament per mirar de restablir un espai central que aturi l'independentisme a la manera de l'antiga sociovergència. Com que la immigració ja no fa por, i Companys fa anys que va ser afusellat, Espanya ha hagut d'extremar el nivell de polarització per donar aire als discursos paternalistes i enrotllats.

Read More

El cor podrit de l'imperi

Per dur la contrària als crítics, aquest novembre m’he entretingut a mirar The Romanoffs, la darrera sèrie de Matthew Weiner, el creador de Mad Men. Els crítics tenen raó de dir que els guions no són tan rodons com els de Mad Men. Ni els diàlegs, ni les trames, ni tan sols les interpretacions dels actors, traspuen la màgia inapel·lable de les obres que fan història (…).

Read More

El suïcidi de Marai

Acabo els dietaris de Sandor Marai. “La mort no és cap problema, morir-se, sí.” Heus aquí resumida en una frase l’epopeia que va portar Marai fins al suïcidi. Feia temps que no llegia un llibre tan bo. Marai busca Déu i no el troba. Després d’haver sobreviscut a tantes sotragades, després d’haver escrit llibres tan bons, no troba sentit al que li passa. Un escriptor que no troba la manera de donar sentit al món ha de ser molt desgraciat, sobretot si això li succeeix en el moment de suprema saviesa, que és la senectud. Veure com la seva dona se li va morint li lleva l’esperança. Un altre hauria patit per l’exili, per la casa bombardejada, pel món burgès que s’enfonsava -Stefan Zweig, per exemple (…)

Read More

Les primàries i la regeneració democràtica (BdR)

Bon dia. Avui intentarem parlar sobre el paper que les primàries haurien de jugar en la regeneració de la política catalana i europea. A tot el continent, la democràcia corre el perill de convertir-se en un conjunt de rituals buits de contingut (…)

Read More