Aïllat

Gener, 2011

Me'l trobo al pati medieval de la biblioteca assegut en un banc amb la seva barba paternal, la seva boina i l'ipod que s'ha comprat per escoltar música barroca. Quan em veu passar em pregunta com m'ha anat per Nova York. T'he llegit -mormola, com si li hagués sortit de l'ànima de dir-m'ho i, en adonar-se de la implicació que això tenia, volgués acabar la frase com abans millor. No sé si l'avergonyeix més que sigui indiferent als seus elogis o haver permès que em traguessin la col·laboració de la FCO. Té gràcia que, entre tant filòsof, l'Àstrid hagi estat l'única de defensar-me, l'única que sembla haver entès què comporta que m'hagin castigat per recolzar Laporta en un article en el meu bloc. Em mira amb una barreja de preocupació i de respecte. Només té deu anys més que jo, però sembla que sigui més vell, que hagi passat una eternitat des que compartia escrits de joventut amb mi.