El tancament

(…) Els mapes apunten que Brussel·les mirarà d'assegurar el seu poder sobre el tou de conformisme que li dóna la vanitat de França i la massa d’electors de la península Ibèrica i els països més necessitats de l'Est. Els fills de les dictadures més llargues del segle XX serviran per sostenir les estructures polítiques del mercat més gran i atractiu del món. Europa es vendrà la llibertat com aquí ens vam vendre les joies del romànic als multimilionaris nord-americans. (…)

Read More

Mòmies i titelles

(…) La base unionista fa anys que s'alimenta de la hipocresia dels partits que han liderat el procés. L'alcaldessa ja va servir a l'Estat per guanyar temps després del 9N, i ara servirà perquè la monarquia i la justícia espanyola tinguin marge per intentar remuntar l'erosió provocada per l'1 d'octubre. Com que els nacionalistes de Madrid no poden tornar a canviar de rei, s'alien amb els republicans apàtrides i feministes de Barcelona. (…)

Read More

La democràcia buida

(…) Darrere les ideologies i les banderes dels partits hi ha complicitats personals i sobretot hi ha relacions culturals i econòmiques. Valls i Colau tenen una cosa en comú més important que els discursos sobre la immigració, la desigualtat i els manters. Tots dos s'aguanten sobre una xarxa de relacions espanyola, amb centre a Madrid. (…)

Read More

El futur d'Europa

En el seu darrer llibre, The Global Age, Ian Kershaw situa els orígens espirituals de la Unió Europea en l'oferta que, el 1952, sis anys abans del Tractat de Roma, Stalin va fer al govern alemany d'auspiciar la reunificació del país. Veient que la zona controlada pels soviètics no seguia el ritme de la part occidental, Stalin es va oferir a promoure una Alemanya neutral, amb exèrcit i eleccions lliures (…)

Read More

Madrid i el descampat

(…) Amb el sistema judicial erosionat, l’Estat mira de bunqueritzar-se a la seva capital a través d’una política cada vegada més postissa i alienadora. Madrid vol ser el centre d’una Espanya unida i democràtica i acabarà sent el centre d’una terra erma. (…)

Read More

Faraons sociovergents

(…) És així que no em sembla casualitat que Ernest Maragall i Joaquim Forn encapçalin les llistes dels partits processistes a l'Ajuntament de Barcelona, ara que Inés Arrimadas marxa a Madrid. Els espanyols creuen que Arrimadas ja ha fet la feina que tenia encomanada a Catalunya, igual que Andrea Levy, que també va deixar el Parlament per fer carrera a la capital d'Espanya fa un parell de mesos.‬ (…)

Read More

Qui pot aturar el nou Estatut

El Financial Times dona per fet que el PSOE aprofitarà la desorientació del PP per mirar promoure un referèndum a Catalunya que garanteixi una ampliació de l'autonomia. Ernest Maragall va ser un dels artífexs de l'Estatut que Zapatero va tombar pressionat pel PP. Sense les seves negociacions secretes amb Artur Mas, el seu germà Pasqual no s'hauria pogut saltar la vigilància policial que el ministre Montilla exercia sobre la Generalitat i el Parlament. Igual que la victòria de Sánchez ha deixat l'Estat en situació d'intentar tancar el conflicte amb Catalunya per una generació, les eleccions municipals diran si l'independentisme té marge o no per recuperar la iniciativa.

Read More

Dividits

(…) Amb l'emergència de VOX, els socialistes espanyols es trobaran cada vegada més atrapats entre dos focs, com s'hi va trobar CiU fa uns anys davant el creixement de l'independentisme. Les esquerres de l'Estat estan condemnades a haver de triar entre defensar els seus principis democràtics i anti imperialistes seriosament o bé cedir terreny als valors autoritaris i conservadors propis del nacionalisme espanyol. (…)

Read More

De Dunkerke a la victòria

(…) És poètic que The Guardian dediqui un obituari a Neus Català i recordi que la darrera acció política de “la dona que va vèncer Hitler” va ser sortir a votar en el referèndum de l’1 d’octubre. La Vanguardia diu que els candidats empresonats d'ERC i JxCAT han deixat l’autodeterminació en segon pla, però la història és tossuda. Ni tan sols el PSOE ha evitat que un dels seus alcaldes promogui l’execució simbòlica de Puigdemont en plena campanya contra la ultradreta. (…)

Read More

El xarneguisme

(…) La revolució dels somriures ha posat en evidència fins a quin punt el català de les escoles és una llengua limitada, que només serveix per fer volar coloms, engegar sermons hipòcrites o anar a comprar el tortell. La cursileria de Junqueras i l'astúcia de Mas s'alimenten de la implantació d'aquest català volgudament inofensiu i aluminòsic. Gabriel Rufián és el producte més afrós dels estralls que ha produït la política lingüística. (…)

Read More

Abstenció

El gran tema del cicle electoral d'aquesta primavera són els gairebé tres milions de catalans que van sortir a votar l'1 d'octubre contra la voluntat dels polítics i la policia. L'única solució que els partits hegemònics contemplen per estabilitzar la democràcia espanyola és allunyar de les urnes un gruix significatiu d'aquests votants. La unitat d'Espanya necessita abstencionistes (…)

Read More

Votar el porc

(…) Des que Heribert Barrera va fer president Jordi Pujol, ERC ha sigut el partit dels tontos útils del sistema. Sempre que la relació entre Barcelona i Madrid entra en crisi, Espanya infla ERC per amenaçar els convergents i fer-los tornar a l'obediència. El problema és que ERC és l'únic partit de la Transició que es va oposar al pacte constitucional i els seus electors sempre li acaben exigint uns compromisos que l'Estat no pot assumir (…)

Read More

Reconciliació

El llibre que Bru de Sala ha tret sobre Barcelona m'ha recordat una vella història. Ja fa anys, quan mirava d'esbrinar quin era el nivell de compromís del president Mas amb la independència, vaig aconseguir que un conegut gravés tres quarts d'hora de conversa personal amb ell sobre el tema. La gravació, que vaig destruir un cop escoltada, com és lògic, em va deixar esmaperdut (…)

Read More

El groguisme nacional

(…) Així com els dissenyadors de la capçalera venien de guanyar premis internacionals i de renovar la imatge del The Guardian, bona part de les firmes que li donaven personalitat havien demostrat la seva independència de criteri en condicions difícils, quan l'autonomisme era dogma. Cada diari és responsable de definir el seu propi ideal de ciutadà i El Nacional semblava destinat a elevar la conversa del país i a rematar el procés d'obertura al món que havia fet Catalunya. (…)

Read More

Sioux empresonats

Com ja vaig dir que passaria, l'Estat espanyol ha convertit els presos polítics en la pedra de toc de la seva estratègia a Catalunya. Només cal escoltar les declaracions de les velles estrelles del procés per veure que els independentistes empresonats estan més atrapats pels interessos electorals dels seus partits que no pas per les sòrdides actuacions de la fiscalia (…)

Read More

Matar la política

Quan començava a escriure, Francesc Marc Álvaro va publicar un recull d'articles que portava per títol Per què no engeguem la política. L'autonomia començava a mostrar els primers símptomes d'esgotament. Pujol era un president vell i cansat, que vivia desconnectat del futur. L'únic recanvi que hi havia a la vista era Pasqual Maragall, que només era deu anys més jove. Tot i que s'havia fet una imatge de català cosmopolita per oposició a Pujol, començava a abraçar les posicions nacionalistes del seu rival per dissimular l'estancament del PSC.

Read More

L'Espanya Moby Dick

En la seva obsessió per evitar el conflicte nacional, Pedro Sánchez i el govern de la Generalitat han fet un pas més cap a la balcanització d'Espanya. Les eleccions d'abril són un intent desesperat de legitimar un espai de centre democràtic a través de la radicalització de la dreta espanyola i la folklorització de l'independentisme.

Read More

Junqueras i Companys

Potser soc mal pensat, però quan Jenn Díaz va acabar el discurs sobre la violència masclista al Parlament, denunciant que ella mateixa n'havia estat víctima, la primera cosa que em va venir al cap va ser l'estratègia política d'Esquerra. No m'interessa saber si Díaz va demanar permís als companys del grup, si els va avisar o si les paraules li van sortir del cor de manera espontània. M'interessa parlar del clima que ha fet possible que el seu discurs acabés blindat i pervertit per les llàgrimes.

Read More

Euràsia i els valors nacionals

Estic llegint un llibre de Bruno Maçaes sobre les relacions entre Àsia i Europa que ja veig que em marcarà amb la mateixa força que, fa deu anys, em va marcar el famós assaig de Richard Florida sobre la classe creativa. The Dawn of Eurasia també parla del futur de les ciutats, però el situa en un context geopolític diferent, més semblant al que ja vaig apuntar a Londres París Barcelona.

Read More

Les sentències

Contra les tesis de la majoria de diaris, del país i l'estranger, no seran pas les sentències de la justícia espanyola les que determinaran el futur del conflicte català. Les sentències formen part d'un attrezzomés complex que, en el fons, mira de legitimar el cop d'Estat de 1936 amb la col·laboració dels partits independentistes.

Read More