Abstenció

El gran tema del cicle electoral d'aquesta primavera són els gairebé tres milions de catalans que van sortir a votar l'1 d'octubre contra la voluntat dels polítics i la policia. L'única solució que els partits hegemònics contemplen per estabilitzar la democràcia espanyola és allunyar de les urnes un gruix significatiu d'aquests votants. La unitat d'Espanya necessita abstencionistes (…)

Read More

Votar el porc

(…) Des que Heribert Barrera va fer president Jordi Pujol, ERC ha sigut el partit dels tontos útils del sistema. Sempre que la relació entre Barcelona i Madrid entra en crisi, Espanya infla ERC per amenaçar els convergents i fer-los tornar a l'obediència. El problema és que ERC és l'únic partit de la Transició que es va oposar al pacte constitucional i els seus electors sempre li acaben exigint uns compromisos que l'Estat no pot assumir (…)

Read More

Reconciliació

El llibre que Bru de Sala ha tret sobre Barcelona m'ha recordat una vella història. Ja fa anys, quan mirava d'esbrinar quin era el nivell de compromís del president Mas amb la independència, vaig aconseguir que un conegut gravés tres quarts d'hora de conversa personal amb ell sobre el tema. La gravació, que vaig destruir un cop escoltada, com és lògic, em va deixar esmaperdut (…)

Read More

El groguisme nacional

(…) Així com els dissenyadors de la capçalera venien de guanyar premis internacionals i de renovar la imatge del The Guardian, bona part de les firmes que li donaven personalitat havien demostrat la seva independència de criteri en condicions difícils, quan l'autonomisme era dogma. Cada diari és responsable de definir el seu propi ideal de ciutadà i El Nacional semblava destinat a elevar la conversa del país i a rematar el procés d'obertura al món que havia fet Catalunya. (…)

Read More

Sioux empresonats

Com ja vaig dir que passaria, l'Estat espanyol ha convertit els presos polítics en la pedra de toc de la seva estratègia a Catalunya. Només cal escoltar les declaracions de les velles estrelles del procés per veure que els independentistes empresonats estan més atrapats pels interessos electorals dels seus partits que no pas per les sòrdides actuacions de la fiscalia (…)

Read More

Matar la política

Quan començava a escriure, Francesc Marc Álvaro va publicar un recull d'articles que portava per títol Per què no engeguem la política. L'autonomia començava a mostrar els primers símptomes d'esgotament. Pujol era un president vell i cansat, que vivia desconnectat del futur. L'únic recanvi que hi havia a la vista era Pasqual Maragall, que només era deu anys més jove. Tot i que s'havia fet una imatge de català cosmopolita per oposició a Pujol, començava a abraçar les posicions nacionalistes del seu rival per dissimular l'estancament del PSC.

Read More

L'Espanya Moby Dick

En la seva obsessió per evitar el conflicte nacional, Pedro Sánchez i el govern de la Generalitat han fet un pas més cap a la balcanització d'Espanya. Les eleccions d'abril són un intent desesperat de legitimar un espai de centre democràtic a través de la radicalització de la dreta espanyola i la folklorització de l'independentisme.

Read More

Junqueras i Companys

Potser soc mal pensat, però quan Jenn Díaz va acabar el discurs sobre la violència masclista al Parlament, denunciant que ella mateixa n'havia estat víctima, la primera cosa que em va venir al cap va ser l'estratègia política d'Esquerra. No m'interessa saber si Díaz va demanar permís als companys del grup, si els va avisar o si les paraules li van sortir del cor de manera espontània. M'interessa parlar del clima que ha fet possible que el seu discurs acabés blindat i pervertit per les llàgrimes.

Read More

Euràsia i els valors nacionals

Estic llegint un llibre de Bruno Maçaes sobre les relacions entre Àsia i Europa que ja veig que em marcarà amb la mateixa força que, fa deu anys, em va marcar el famós assaig de Richard Florida sobre la classe creativa. The Dawn of Eurasia també parla del futur de les ciutats, però el situa en un context geopolític diferent, més semblant al que ja vaig apuntar a Londres París Barcelona.

Read More

Les sentències

Contra les tesis de la majoria de diaris, del país i l'estranger, no seran pas les sentències de la justícia espanyola les que determinaran el futur del conflicte català. Les sentències formen part d'un attrezzomés complex que, en el fons, mira de legitimar el cop d'Estat de 1936 amb la col·laboració dels partits independentistes.

Read More

Murs psicològics

Josep Asensio va publicar ahir a Núvol un article sobre el paper del dol que explica molt bé com es va fer la Transició i quin paper juguen les emocions en el moment polític actual. Quan els sistemes de valors entren en crisi, les emocions agafen força i el record del dolor que no ha estat ben digerit pren una intensitat dramàtica pertorbadora, normalment poc saludable (…)

Read More

El candidat de les rebaixes

Quim Forn és com aquests nois que fitxen per una multinacional i, poc a poc, perden el criteri i la independència i queden a mercè d'interessos inhumans. Va entrar a la Generalitat molt jovenet, abans de llicenciar-se, i les lleialtats basades en el sentit pràctic li han anat desfent el tremp i el caràcter. Tot i que va ser el delfí oficial de Xavier Trias, ningú no pensaria en ell de manera seriosa per ser alcalde si no estigués a la presó. (...)

Read More

Anglaterra i Catalunya

Pankaj Mishra ha publicat al New York Times un article sobre el Brèxit que es podria dedicar al conjunt d'Europa. La Gran Bretanya, afirma l'assagista, comença a tastar el xarop que la seva classe dirigent va aplicar durant el segle XX a les colònies. Sense el marge que els donava l'imperi, diu Mishra, els britànics han quedat en mans de la casta de polítics prepotents i consentits que van sembrar el caos a l'Orient Mitjà, a l'Àfrica i a l’Índia (…)

Read More

El brèxit sense boira

A la sortida d’un restaurant, ahir a la tarda, vam topar amb una taula de coneguts que allargaven l’hora de dinar tot fent tertúlia. A la taula hi havia un buròcrata de la Unió Europea que, fa molts anys, havia treballat per un amic comú de la primera fornada pujolista. Com tenim el Brexit? ―vam preguntar per fer-li un compliment―.

Read More

La presó

Hi ha una escena del darrer film de Benedict Cumberbatch, Brèxit: the Uncivil War, que pot servir per explicar quin és el desllorigador de la política catalana. Els caps de campanya del Remain i el Leave es troben en un pub després de l'assassinat de Jo Cox. Mentre escuren la cervesa tristos i colpits, el responsable europeista es queixa que el debat polític s'ha tornat agre i brut (…)

Read More

El campi qui pugui

Aquest 2018 certament no passarà a la història com l’any que es va fer efectiva la república. En canvi, potser sí que quedarà marcat en els annals del món com l’any que Occident es va començar a descompondre. N’hi ha prou de llegir revistes estrangeres, de veure com evolucionen els guions de cine, d’observar com va canviant la gastronomia dels restaurants de Barcelona o d’estar atent als rànquings universitaris i a la profusió de canals d’informació russos, àrabs i xinesos. (…)

Read More

El descrèdit de la intel·ligència

És il·luminador de veure com el procés ha destruït la fe que la democràcia espanyola havia posat en el pensament i en la cultura. L’autonomia catalana, traumatitzada per les derrotes, no hi havia cregut mai. N’hi ha prou de llegir els llibres que Jordi Pujol va escriure durant la dictadura, mai reeditats mentre ell manava, per adonar-se que la política autonòmica es basava en la por i el menyspreu a la intel·ligència. (...)


Read More

Richelieu al Prat

Un senyal clamorós de la decadència d’ERC i el PDeCAT és l'intent que la Moncloa ha fet de rebatejar l'aeroport de Barcelona per la força, al més pur estil franquista. Sense la degradació que la idea de la independència ha patit en mans dels partits que governen la Generalitat, Pedro Sánchez no hauria caigut en la temptació de tirar endavant una operació de maquillatge tan grollera (...)

Read More

Es busca mort simbòlic

Fa anys, en una sobretaula plena de vaques sagrades convergents, vaig coincidir amb aquell noi amb cara de becari que van posar a dirigir els mossos a l’inici del procés, el Manel Prat. Devia ser l’any 2006 i ja es veia venir que l’Estatut fracassaria. Com d’habitud, va sortir el tema de la independència.

Read More

La via xinesa i la invasió dels ultracossos

Els nois d'ERC no ho saben, però s'han posat del costat del nou autoritarisme europeu. Com explica Bruno Maçaes en el seu llibre sobre el naixement d'Euràsia, el continent està destinat a esdevenir, en el millor dels casos, una gran Suïssa envoltada de mega estats capitalistes que actuaran com a multinacionals.

Read More