Els arcs comestibles

He anat a la Generalitat a vendre-li 3 llibres a un lector i m'ha fet una visita completíssima del Palau. Fa tot just 15 dies que el van fer responsable de patrimoni, després de 25 anys a la casa. Es diu Alfons. És petit i rabassut i té una aparença d’home servil i pintoresc -exagerada per un nas típicament jueu- que enganya. L'ofici de funcionari no li ha assecat l'ànima, sembla tant discret com tenaç amb els amors. Coneix el Palau com si fos casa seva. S'ha aturat per explicar-me la història de cada racó i de les reformes que s'hi han fet. Parla de l'edifici com si fos el més bonic del món. Pensant en els palaus d'Itàlia, li he demanat si coneix Roma, Gènova o Florència i m'ha respost (...)

Read More

Plaça Catalunya

Per valorar Francesc Macià n'hi ha prou d'anar a Plaça Catalunya. A Barcelona totes les places grans són lletges -si bé tampoc no és un fenomen que ens hagi de sorprendre. A tot el món, les places són espais propagandístics. El poder hi adoctrina el poble a canvi d'aire net i de sucre sensacionalista.  

Read More

Francesc Macià

La plaça Francesc Macià explica molt bé com ha funcionat el geni català modern. Si te la mires per parts està feta d’elements precaris. La torre del comte de Godó no arriba a gratacels. La façana de l’antiga seu de Winterthur és bufona, però no és cap joia arquitectònica. 

Read More

Cadafalch vs Gaudí

Un dels racons de Barcelona que explica millor el cor de la ciutat és el que hi ha just entre la Casa Batlló i la Casa Amatller. Si mai voleu que un estranger entengui Catalunya porteu-lo a Passeig de Gràcia i feu-li contemplar la intersecció de les dues façanes. És probable que acabi amb el cap com un timbal. El punt on l'arquitectura de Gaudí i de Puig i Cadafalch es troben és una tormenta perfecta. Els dos estils es barallen amb una èpica que connecta amb les contradiccions més fondes de la ciutat.

Read More