Un correu antic

(21.10.2011)

Estimat Abel,

Res de capital llençat al mar, llençat al mar ho serà si no fem el que hem de fer. Abans necessitàvem un exèrcit de gent disposada a morir anònimament, ara només necessitem un exèrcit d’artistes disposats a guanyar-se l'eternitat. No ho trobes bonic? Als moros, el paradís els surt més car. Tens el futur del teu país, l'honor de la teva família, l'imaginari dels teus amics, tot a les teves mans. Ja sé que a tu et motivaria més anar a la guerra com els Almogàvers i obrir cranis de moros i francesos a cops de destral. No és culpa teva, és culpa de Vinaixa. Has d'oblidar els punys americans i abraçar més fort Barcelona. Aquí la gent és més humanitària i l'amor a la humanitat, encara que sigui infantil, dóna molta força. Mira el Jordi Bilbeny com s'esforça. Ara acabo de parlar amb ell i està al llit amb un atac de lumbàlgia (…)