Un dinar existencial

Dinar amb un convergent de la vella escola. No en direm el nom perquè només de pronunciar-lo tothom s'espanta o es posa histèric. He demanat rovellons amb botifarra esparracada, com el dia que ens vam conèixer poc abans de treure el llibre del Companys.

L'Isidre continua donant uns cervellets boníssims. Res a veure amb els que em van servir diumenge en una marisqueria cañí de dalt de tot de Balmes, plena de famílies enriquides pel franquisme i de catedràtics espanyols de la generació de Mas-Colell. Vaig demanar un gelat de coco de la Frigo per homenatjar els anys 70 i vaig pensar en Manuel Valls.

En un moment determinat surt el nom del Jordi. "S'equivoca de ficar-se en política", em diu seriós. "Tu que ets historiador saps que tots els polítics catalans acaben malament. Fins i tot els més intel.ligents, com Cambó o com Prat de la Riba, o com Pujol -temptejant el terreny, més fluix-, han tingut uns finals tristos, per no dir miserables o alguna cosa pitjor, sòrdids." (…)