El futur d'Europa

En el seu darrer llibre, The Global Age, Ian Kershaw situa els orígens espirituals de la Unió Europea en l'oferta que, el 1952, Stalin va fer al govern alemany d'auspiciar la reunificació del país. Només sis anys abans del Tractat de Roma, veient que la zona controlada pels soviètics no seguia el ritme de la part occidental, Stalin es va oferir a promoure una Alemanya neutral, amb exèrcit i eleccions lliures.

Els valors de la Unió Europa, diu Kershaw, van néixer en aquell moment, de la decisió que va prendre el govern de Bonn liderat per Konrad Adenauer. Escèptic amb les promeses d'Stalin, Adenauer no tan sols va declinar l'oferta. Es va abraçar encara més fort als Estats Units. El líder demòcrata cristià no veia clar que els alemanys poguessin construir un estat reunificat prou sòlid per resistir les pressions del comunisme.

Kershaw diu que la decisió va propiciar el Mur de Berlin però també va enfocar la construcció europea sobre els valors que coneixem, més proclius al benestar i a la llibertat individual que no pas a la guerra i a la raó d'Estat. Acceptant l'ocupació i la divisió del seu país de manera indefinida, el govern de Bonn va introduir a Europa una contradicció entre identitat nacional i societat de consum que tot just comença a sacsejar ara el continent.

El llibre de Kershaw repassa 70 anys de construcció europea i explora el futur del continent. A diferència de Postwar, l'excel·lent obra de Tony Judt, The Global Age no acaba amb un epíleg esperançador. El llibre de Judt, que es clou al 2005, vaticina una Europa cada cop més hegemònica i ben integrada. Fins tot parla de Catalunya com un dels pols econòmics emergents i diu que si fos un Estat seria un dels més rics del món. (…)