Londres i Josep Pla (I)

(Notes per una conferència)

Tot i que Londres és el cap i casal per excel·lència del conservadorisme i de la llibertat, no és una les primeres ciutats que se m'acudeixen si penso en Josep Pla i en els seus viatges per Europa.

Em sembla que tothom coincidirà que la ciutat més important de Pla va ser París. No m'he posat mai a comptar-ho, però estic segur que París és la ciutat que li va inspirar més pàgines. A París, Pla hi va aprendre a llegir i a escriure. Exceptuant Gaudí, la capital de França va ser l'escola de la majoria d’artistes catalans des de la Restauració borbònica fins a l'ocupació alemanya de 1940.

Quan Pla arriba a París el 1919, la primera guerra mundial tot just s'ha acabat. La capital de França és el centre cultural i polític del món. Cap altra ciutat va tenir més influència a Catalunya en vida de l'escriptor. En una entrevista, Pla va explicar que París li havia permès de fer una immersió en el periodisme i la lectura de cinc anys. A París es va dibuixar, durant el període que Pla va hi va viure, la geopolítica que va marcar el segle XX. Només cal llegir els llibres que han sortit sobre la pau de Versalles.

Si París era la capital política i cultural de l'Europa d'entreguerres, Londres n'era la capital econòmica. El col·lapse de l'Imperi Otomà havia eixamplat l'imperi britànic, que governava una quarta part del món. Com França, la Gran Bretanya havia quedat humanament esgotada per la guerra. Els britànics es trobaven en una situació que recorda el desinflament moral d'Estats Units ara mateix. Londres tenia conflictes oberts a mig món i els tractava a cop de bombardejos, sense gaire esperança de resoldre'ls.

No es pot dir que Londres sigui la ciutat més planiana després de París, tot i la importància que tenia quan Pla va començar a escriure. Si em pregunteu per les ciutats de Pla, abans d'anomenar Londres, em vindrà al cap Berlín, la ciutat on Pla va fer amistat amb Eugeni Xammar i va descobrir l'agressivitat de les masses. O em vindrà al cap Roma, la ciutat que va ensenyar a Pla la importància dels adjectius, i que va posar-lo davant l'herència clàssica i mediterrània; és a dir, davant del món que el va portar a dir que Catalunya era la part més occidental d'Itàlia.

Una altra ciutat que em sembla més important que Londres en la vida de Pla és Moscou. Pocs intel·lectuals de l'Estat espanyol van tenir el contacte que ell va tenir amb el naixement de la Unió Soviètica, que després tindria tanta importància durant la guerra civil i la guerra freda. Si Pla va ser tan hostil a la deriva socialista de la Segona República, és perquè havia viscut la revolució bolxevic de primera mà.

L'homenot que Pla dedica a l'Andreu Nin, que va destacar en el Moscou revolucionari de Lenin, abans de ser assassinat a Barcelona pels homes de Stalin, és devastador. Sorprèn la bilis que hi aboca, després de 30 anys. Encara en un reportatge sobre Londres, publicat a Destino el 1969, Pla cita Nin com un dels agitadors obrers que enterbolien la vida de la capital britànica en els anys d'entreguerres.

Entre les ciutats de Pla, encara m'atreviria a posar, per davant de Londres, a Lisboa i Nova York. A Nova York l'escriptor hi va intuir les formes modernes de vida, el món que havia de substituir el seu món. Lisboa és l'única ciutat de la península Ibèrica que Pla estimava realment. És com si, a Lisboa, Pla hi enyorés la metròpoli marítima que els catalans no van saber consolidar. Una ciutat abocada al mar, dolça, melancòlica, pintoresca, casolana i, sobretot, mística -encara que als fabricants de tòpics planians els pugui semblar un contrasentit (...)