Matar la política

Quan començava a escriure, Francesc Marc Álvaro va publicar un recull d'articles que portava per títol Per què no engeguem la política. L'autonomia començava a mostrar els primers símptomes d'esgotament. Pujol era un president vell i cansat, que vivia desconnectat del futur. L'únic recanvi que hi havia a la vista era Pasqual Maragall, que només era deu anys més jove. Tot i que s'havia fet una imatge de català cosmopolita per oposició a Pujol, començava a abraçar les posicions nacionalistes del seu rival per dissimular l'estancament del PSC.

Si els fills dels votants de CiU havien deixat de viure l'autonomia com un regal del cel, els fills dels immigrants havien perdut el complex d'inferioritat i la por de ser estigmatitzats o fins i tot retornats al seu país, que el PSC havia explotat tan bé. A mesura que els temors que el franquisme havia escampat disminuïen, els debats autonòmics perdien sentit i la gent desconnectava de la política. No recordo que va dir Marc Álvaro en la presentació del llibre. Només recordo que vaig pensar que el seu articulisme, més que defensar la política, en realitat la destruïa.