Mòmies i titelles

Les dinàmiques que van escanyant la democràcia a tot el món es reprodueixen a Barcelona amb el vernís grotesc que els dóna el conflicte entre Catalunya i Espanya. La dialèctica entre globalistes i reaccionaris que podreix les institucions a la majoria de països democràtics és a punt de ser superada a la nostra capital amb una aliança exòtica que només es pot explicar en termes de blocs nacionalistes.

Ara que Colau serà investida amb el suport de Valls potser es veurà més clara la utilitat de les primàries proposades per Graupera. ERC ha tornat a ser traïda per les esquerres espanyoles. Pablo Iglesias i Pedro Sánchez sempre estaran més còmodes si poden defensar el seu país lligant la causa de Catalunya a les maquinacions d'una suposada burgesia corrupta i racista que no pas a través d'un referèndum.

Colau segueix la trajectòria de Lerroux, que també va aparèixer fa un segle per emmascar la repressió espanyola amb un vernís d'anti elitisme, de bohèmia i de falsa preocupació pels pobres. Teledirigida des de Madrid, l'alcaldessa és una resposta de manual a l'independentisme. La seva figura ha evolucionat de forma sincronitzada amb els discursos que ERC i els partits de CiU han cultivat els darrers anys, sense vergonya.

La base unionista fa anys que s'alimenta de la hipocresia dels partits que han liderat el procés. L'alcaldessa ja va servir a l'Estat per guanyar temps després del 9N, i ara servirà perquè la monarquia i la justícia espanyola tinguin marge per intentar remuntar l'erosió provocada per l'1 d'octubre. Com que els nacionalistes de Madrid no poden tornar a canviar de rei, s'alien amb els republicans apàtrides i feministes de Barcelona (…)