Es busca mort simbòlic

Fa anys, en una sobretaula plena de vaques sagrades convergents, vaig coincidir amb aquell noi amb cara de becari que van posar a dirigir els mossos a l’inici del procés, el Manel Prat. Devia ser el 2006 i ja es veia venir que l’Estatut fracassaria. Com d’habitud, va sortir el tema de la independència.

Prat portava llavors la Fundació Jordi Pujol. Era un noi tan obedient que no guardaria record seu si no fos per la discussió que vam tenir aquella dia. Durant la sobretaula vaig defensar que CiU hauria de virar cap a la independència perquè Espanya estava democratitzada i perquè el centre del poder s’havia desplaçat cap a Brussel·les.