Els arcs comestibles

3.11.2011

He anat a la Generalitat a vendre-li 3 llibres a un lector i m'ha fet una visita completíssima del Palau. Fa tot just 15 dies que el van fer responsable de patrimoni, després de 25 anys a la casa. Es diu Alfons. És petit i rabassut i té una aparença d’home servil i pintoresc -exagerada per un nas típicament jueu- que enganya. L'ofici de funcionari no li ha assecat l'ànima, sembla tant discret com tenaç amb els amors.

Coneix el Palau com si fos casa seva. S'ha aturat per explicar-me la història de cada racó i de les reformes que s'hi han fet. Parla de l'edifici com si fos el més bonic del món. Pensant en els palaus d'Itàlia, li he demanat si coneix Roma, Gènova o Florència i m'ha respost amb un somriure irònic, entenent perfectament el sentit de la pregunta: "Sóc pobre, he estat a París."