Pors i aventures

A Montserrat amb el JM. Té un amic a la comunitat i fa temps que insistia de portar-m’hi. Passegem per l’interior de la parròquia, que és d’un estil totalitari pobre i desagradable. A la sala on es dina, s’hi menja en silenci, però avui és el sant d’un monjo i l’abat permet parlar a taula. La conversa és amena; el tracte d’una dolçor exquisita, no sembla que estigui permès estar de mal humor, ni clavar llaunes intel·lectuals.

Sec al costat de l’amic de J., que és la mena de religiós que se les dona de modern. Només arribar m’ha dit que m’assemblava a Bratt Pitt. A l’altre costat hi tinc un monjo tímid, d’una vanitat melosa, amanerada. Es vanta delicadament de no haver provat mai una coca-cola. Diu que no va mai al cinema. Se li noten els esforços per sublimar la pulsió eròtica. Porta la barba rasurada d’una manera que fa més obvi allò que mira d’amagar. (…)