El Salvador i jo

Aquest primer de gener em vaig llevar amb un article del Salvador al mòbil que feia balanç de l'any 2018 i parlava de la nostra amistat. El vaig llegir de pressa, amb la impaciència que la set em dóna cada matí quan em desperto. Potser sí que ell té més interès en el poder que no pas jo i que jo tinc més interès en la veritat que no pas ell. Però si hagués de concretar la màgia de la nostra amistat en una dialèctica, jo més aviat escriuria que la seva intuïció està marcada per la veritat del poder i que la meva, en canvi, està marcada pel poder de la veritat.

Així em sembla que queda més ben definida l'arrel de la nostra manera d'estar al món i la base existencial de la nostra relació, que ja té la noblesa de les coses antigues. Som fills de dues Barcelones diferents però igualment exhaustes, que ja tenien poc per oferir-nos quan vam néixer. Som amics pel mateix motiu que hem esdevingut una muntanya on se suposava que hi havia d'haver un pla. Sense els espectacles que hem vist, no hauríem entès que el món s'aguanta sobre la tossuderia lírica i extravagant de quatre gats amb sentit de transcendència que fàcilment es reconeixen entre ells (...)