El suïcidi de Marai

5.6.2010

Acabo els dietaris de Sandor Marai. “La mort no és cap problema, morir-se, sí.” Heus aquí resumida en una frase l’epopeia que va portar Marai fins al suïcidi. Feia temps que no llegia un llibre tan bo. Marai busca Déu i no el troba. Després d’haver sobreviscut a tantes sotragades, després d’haver escrit llibres tan bons, no troba sentit al que li passa. Un escriptor que no troba la manera de donar sentit al món ha de ser molt desgraciat, sobretot si això li succeeix en el moment de suprema saviesa, que és la senectud. Veure com la seva dona se li va morint li lleva l’esperança. Un altre hauria patit per l’exili, per la casa bombardejada, pel món burgès que s’enfonsava -Stefan Zweig, per exemple (…)