El tancament

Entrem en una d'aquestes èpoques ombrívoles en les quals gairebé és impossible prosperar sense empastifar-se de cinisme. El procés ha sigut tot just un tast embafador dels disgustos que les elits i les masses han de donar, en els propers anys, a les ànimes sensibles, no sols a Espanya, sinó a tot el món. Ve una època fosca, d'aquestes que reforcen el valor dels clàssics i donen, a la llum, una claror especial i íntima.

Tant presumir del món que ens mira i Catalunya ha perdut l'ocasió de donar un punt de suport a la democràcia americana. Els Estats Units ja no són el país jove, confiat i fresc de fa unes dècades. Els dirigents europeus aviat es tractaran de cosins i de germans entre ells com a l'època de Westfàlia. La lluita per la democràcia ha perdut la centralitat que li donava Europa i ara es juga en d'altres bandes.

L'independentisme ha fallat als kurds, als manifestants de Hong Kong i a les nacions del continent que viuen atrapades entre Brussel·les i les capitals els vells imperis colonials. El nou ordre europeu girarà al voltant de dos blocs demagògics enfrontats, i alimentarà una dialèctica de pa sucat amb oli entre globalistes i reaccionaris. L'imperialisme burocràtic de Macron i el nacionalisme populista de Le Pen asseguren a la Unió una decadència llarga, com la de l'imperi Hispànic.

Els mapes apunten que Brussel·les mirarà d'assegurar el seu poder sobre el tou de conformisme que li dóna la vanitat de França i la massa d’electors de la península Ibèrica i els països més necessitats de l'Est. Els fills de les dictadures més llargues del segle XX serviran per sostenir les estructures polítiques del mercat més gran i atractiu del món. Europa es vendrà la llibertat com aquí ens vam vendre les joies del romànic als multimilionaris nord-americans.