El Nostre Heroi, al taller (2)

De tant en tant, va bé pensar com si tot fos possible. La creativitat s’envola, els problemes se’n van, és allò que escriu Josep Pla a Viaje en Autobús: «Señorita, ¿no le gustan los libros de historia? Vivir la historia es más difícil que leerla o que escribirla. Nuestra época es interesante. Pero ya verá como disfrutarán, en la cama, nuestros sucesores, leyéndola». (…)

Read More

Londres i Josep Pla (III)

(…) Amb un entusiasme que vol ser provocador, Pla diu que la modernització de Londres hauria estat més difícil sense els bombardejos. "Avui la densitat del trànsit és tan extraordinària que no vull ni pensar com circularia la gent si els carrers principals no haguessin estat renovats i ampliats per les bombes." Pla arriba a dir que la luftwaffe va fer un favor a la City, el barri financer de la ciutat, i assegura que les bombes han tingut un efecte més destructiu a les ciutats alemanyes. (…)

Read More

Londres i Josep Pla (II)

(…) No m'estranyaria que Pla veiés en l'elit anglesa, afeblida per la Primera Guerra Mundial, molts dels vicis de la classe dirigent barcelonina del temps del pistolerisme. Pla es troba una ciutat decadent, cansada, escèptica, bruta, amb un atur descomunal i una contaminació insuportable. El 1969, escriurà a Destino: "Aquel Londres de 1927, lleno de pobres vergonzantes o explícitos, fatigado, tan abrumado de impresos como impossibilitado de ganar dinero, governado por mediocres gigantescos que abrían la boca solo para pronunciar serias y solemnes fútilidades o tonterias, se ha terminado." (…)

Read More

Els innocents

(…) La sèrie és ideal per alliçonar el món d’invertebrats cofois que ha creat el consumisme. Quan els herois deixen de defensar interessos més grans que ells, el caos els cau a sobre. Enmig d’una cruenta guerra de famílies, la confusió entre les necessitats de l’amor i les necessitats del poder sotmeten els personatges a decisions tràgiques que els persegueixen tota la vida i que només aconsegueixen superar a base d’esmolar el caràcter. Ningú no és prescindible, però tothom té una oportunitat. La felicitat està feta de moments, igual que les victòries i les derrotes, quan saben digerir-se. (…)

Read More

Londres i Josep Pla (I)

(…) Entre les ciutats de Pla, encara m'atreviria a posar, per davant de Londres, a Lisboa i Nova York. A Nova York l'escriptor hi va intuir les formes modernes de vida, el món que havia de substituir el seu món. Lisboa és l'única ciutat de la península Ibèrica que Pla estimava realment. És com si, a Lisboa, Pla hi enyorés la metròpoli marítima que els catalans no van saber consolidar. Una ciutat abocada al mar, dolça, melancòlica, pintoresca, casolana i, sobretot, mística -encara que als fabricants de tòpics planians els pugui semblar un contrasentit (...)

Read More

Cavalls

(…) Segons tinc entès, aquestes teràpies solen fer-se amb un parell de bèsties, moltes vegades ponis, que són més petits, peluts i rústics. Potser perquè la finca és gran, vaig tenir la sort de trobar-me amb una dotzena de cavalls que pasturaven i jugaven en un prat, en teoria influïts per l’estat d’ànim amb el qual jo parlava de les meves coses. (…)

Read More

El meu Proust

(…) Tot i que no vaig entendre quasi res del que llegia, durant un parell d'anys vaig continuar comprant llibres de Proust cada cop que feia una visita a París. Els cambrers de l'Ami Louis es tocaven el bigoti i em feien reverències com si fos el rei de França quan em veien entrar al restaurant amb títols d'especialista sota el braç com ara Écrits sur l'Art,Ecrits Mondains o Contre Sainte-Beuve. (…)

Read More

El Velódromo i tu

Dilluns, sortint de gravar el podcast de la tertúlia del Bar del Rick, un dels cambrers del Velódromo em va preguntar: “Vindràs un altre dia d’aquesta setmana?”. Com que sempre estem de broma, vaig buscar instintivament el parany de la pregunta. De seguida vaig notar que el comentari no portava la punta habitual d’enginy, sinó més aviat una mica d’inseguretat i melangia. (…)

Read More

El cor podrit de l'imperi

Per dur la contrària als crítics, aquest novembre m’he entretingut a mirar The Romanoffs, la darrera sèrie de Matthew Weiner, el creador de Mad Men. Els crítics tenen raó de dir que els guions no són tan rodons com els de Mad Men. Ni els diàlegs, ni les trames, ni tan sols les interpretacions dels actors, traspuen la màgia inapel·lable de les obres que fan història (…).

Read More

Carta als alumnes

Ara que acabem el curs, vull deixar-vos per escrit un resum de les poques idees que m’agradaria que no oblidessiu mai. Els professors caiem sovint en la temptació de voler explicar moltes coses. Hem estudiat tant i considerem que tenim tanta capacitat de matís que les classes se’ns fan curtes. La veritat és que la majoria de coses que ensenyem són pura palla. Al cap dels anys, un professor queda reduït, en el millor dels casos, a poques frases. De vegades aquestes frases tenen substància, d’altres són gracioses. Ara miraré de fer unes quantes frases que us serveixin (…)

Read More