El Nostre Heroi, al taller (6)

(…) Quan Pla escriu el llibre, té trenta anys. Té la mateixa edat que jo tenia quan el vaig llegir. A les altures aquestes, si no ets un poca-solta, la frivolitat ja no és una comèdia gratuïta, és un intent de superar la tragèdia per elevació. Això em fa pensar que Pla va escriure Relacions per cobrir-se la retirada, per justificar el possible fracàs de la vida ordenada que es disposava a començar. (…)

Read More

Amb Pla a l'avió de NY

(…) Hauré de veure en quin moment la meva intuïció es va rendir a la culpa i em va deixar en mans dels prejudicis i les pors del meu entorn. De petits vivim connectats a la gràcia. Després, ens perdem a través d'esquemes que ens fan mal, buscant respostes que puguem entendre. Si la intuïció es forta, el cos oposa resistència; si és feble, s'abandona a idees generals prestades fins que esclata per sorpresa o arriba a un desgast insostenible, de caire mecànic. (…)

Read More

Vols de primera hora

(…) Els controls són curosos, no et tracten com si fossis bestiar. L'enormitat dels espais buits et dóna una tranquil·litat interior una mica gratuïta, que no passa de ser una intuïció. Et sents més petit, però més alliberat dels teus problemes. És com si emergís dins teu un altre jo, més lliure, més connectat amb l'essència de la vida. Els aeroports relativitzen els afectes, però també els donen profunditat. (…)

Read More

Gallines calentes

(…) "És la típica hippy catòlica que estava com un tren i no era tonta i es va espantar de la seva ambició i que li agradessin tant les cigales. Per no caure en el pecat, es va casar amb aquest minyó escolta frígid que és el seu marit i que li ha fet no sé quants fills. Com que ara el marit ja no li fa cas, va boja perquè se la follin, i no de qualsevol manera, sinó de la manera més bruta possible. Perquè les fantasies sexuals de les dones són força més porques i retorçades que no pas les dels homes". (…)

Read More

Un gran disgust

(…) Llavors no hi havia mòbils. Les noies no es tiraven el primer noi que trobaven, ni tan sols el primer noi que els agradava. Durant tres o quatre dies, la meva amiga es va tancar a casa esperant una trucada. Quan va reaparèixer estava estabornida. Va passar un parell d'estius que semblava un instrument trencat: no parlava, no reia, estava sempre absent. (…)

Read More

Un vespre amb Gabriel Magalhaes

(…) Magalhaes m'ha donat corda parlant de l'isolament de Pla i del quadre de Dalí que he fet servir de base per la xerrada. M'ha assegurat que Pla és l'escriptor més insegur d'ell mateix que ha llegit mai. Diu que descobrir-lo va canviar la seva mirada sobre Catalunya i el conjunt de la península. (…)

Read More

Una nit tonta

(…) Ahir sopava amb l'A. i, amb una riallada nerviosa, quan no ens havíem acabat encara l'hamburguesa, em va dir: "Em follaràs, aquesta nit, Enric?". El noi que porta la sala acabava de venir a saludar-nos. Cada cop que vaig a l'Oli en un Llum, penso, avui el noi de les Relacions Públiques no vindrà a la taula, però mai no falla, el tio. Sempre em ve a donar conversa de cortesia i em mira com dient: "Tu sí que la saps llarga". (…)

Read More

La ganyota de Lady Jane Gray

Aquell quadre que em va impressionar tant la primera vegada que vaig visitar la National Gallery, The Execution of Lady Jane Grey, va ser rescatat d'un magatzem el 1974, quan tothom el donava per perdut. Es veu que ara torna a tenir èxit, i que la gent s'hi atura com m'hi vaig aturar jo el primer cop que vaig visitar Londres amb l'Esther. No crec que l’obra recuperi mai la fama que li va donar París, en el Saló de 1834, però llegeixo que serà l'obra estrella d'una exposició (…)

Read More

Dos supervivents (I)

L’any 2003 vaig fer una entrevista a la Neus Català. Tenia un físic petit i compacte coronat per una cara cantelluda i eixuta, com tallada a la pedra. S’acostava als 90 anys i, tot i així, el seu cos semblava igual de resistent i monolític que els seus ideals. Als camps de concentració de Ravensbrück i Holleichen, hi havia vist morir companyes de maneres al·lucinants: a cops de bastó, electrocutades, destrossades per un dòberman, ofegades a les latrines, aixafades per una piconadora i, per descomptat, penjades o afusellades. Després de l’alliberament, va refer la vida. Es va casar en segones núpcies amb el comissari general de les guerrilles espanyoles de la resistència francesa i va tenir dos fills, tot i que es pensava que els experiments mèdics dels nazis l’havien deixat estèril. Amb els anys, va assumir el paper de símbol. Quan la vaig entrevistar (…)

Read More

Els primers presos polítics (III)

(…) París és un rendista que ha oblidat la lluita dels seus predecessors per guanyar-se el somriure de la fortuna. Ningú no corre pel carrer, tothom fa cara de divendres. Les terrasses sempre estan plenes, les noies van quasi totes ben vestides. La Xènia diu que sense l'escenari parisenc perdrien molt, i que són especialistes a fer veure que escolten els homes amb interès mentre miren d'esbrinar si en poden treure alguna cosa (…)

Read More

Els primers presos polítics (II)

Novembre 2009

Molt neguitós per l'afer del Lluís i el Macià tot el dia. Impossible gaudir de l'Ile de Saint Louis. Mala consciència de veure que el Salvador ho està fent molt bé i que jo estic col·lapsat i París em deixa un regust de sentiment de culpa i de pessebre (…)

Read More

Els primers presos polítics (I)

(…) A la tarda he proposat a l'Avui de dedicar l'article de novembre a la idea de justícia dels Estats Nació. Vull explicar per què els tribunals espanyols no podran dictar una sentència justa contra el Lluís i el Macià. El cap d'opinió diu que el tema és "delicat" i que ho preguntarà. És penós haver de fer tanta comèdia per un article mensual. Si els pixatinters de l'Avui no m'ajudessin a comprendre l'ocupació, ja els hauria engegat a fer punyetes. Encara sort que és el diari menys espanyolitzat de Catalunya (…)

Read More

Dinar amb Junqueras

Desembre 2011

Dinar amb l'Oriol Junqueras. És mig polític, mig professor, mig presentador de televisió, mig independentista; mitja figa i un trosset de tot, igual que la seva cara, que té una meitat cinematogràfica i una meitat tèrbola, de bufó, de conspirador o d'esguerrat. Es pensava que vindria amb el Jordi Graupera i el Bernat Dedéu. Quan vam parlar per telèfon el primer que va fer va ser preguntar-me pel Salvador. (…)

Read More

Quan l'1-O era impossible (II)

Juny 2016

Ara fa exactament dos anys i un dia em vaig posar a escriure Un estiu a les Trinxeres. No sé si seria un bon moment per començar-ne una segona part, l'editor m'acaba de trucar. No està tan entusiasmat com l'estiu de 2014, però veu que passarà alguna cosa digna de ser explicada. El Referèndum ha tornat a entrar en el debat polític i hi ha un guirigall de mil dimonis. Els convergents autonomistes s'han aliat amb els nacionalistes irredempts. No saben com tornar a la idea que la independència només és possible amb una guerra -idea implícita en l'imaginari de la Transició (…)

Read More

Quan l'1-O era impossible

Gener 2016

Dinat amb el Fèlix. Em diu que a Convergència hi ha molt descontent amb "l'actitud" del Jordi Graupera. No els agrada que defensi el Dret a l'Autodeterminació. Preferirien que defensés el dret a decidir, que després en públic diuen que és el mateix.

Read More

De gira amb el Pla

Març 2009

Amb el Quim Torra i el Jordi Amat a presentar el llibre de Josep Pla. Hi ha un tros de cotxe fins a Palafrugell, sobretot perquè he prohibit el Quim de passar dels 120. Hem tingut temps de posar-nos al dia i de repassar l'exèrcit de comissaris que passeja el seu somriure de dents esgrogueïdes, raspallades amb pipí, per tots els centres autonòmics de poder.

Read More

Retorn al Mas Pla

Maig 2009

Anada al Mas Pla a veure Frank Keerl i uns amics seus. L'autopista de Girona és entretinguda quan arriba el bon temps: bandes de núvols flonjos i refulgents, i aquestes pinzellades de sucre en pols que donen profunditat a l'horitzó els dies de molta llum. Feia un matí tan radiant que les muntanyes tenien el color blavís del cel. (…)

Read More

Verge (relat curt)

Febrer de 2011

Un noi poc afavorit, amb la cara cantelluda, ulleres dels anys 30, la pell pàl·lida i gravada pels grans, ossut però de constitució física feble, ha trobat en els llibres un refugi. Viu en un pis amb els amics. Seria més just dir que viu a la seva habitació, on escriu, llegeix i se suposa que es masturba de tant en tant. Les dones no li interessen. Però els seus companys de pis tenen nòvies i aquestes nòvies tenen bones amigues. Un bon dia l'amiga d'una nòvia s'encaterina d'ell. Un noi tan pacífic, tan tranquil i silenciós, és ideal per muntar una família moderna. Per què han de voler homes enèrgics i forts, les dones d'avui, si no hi ha cap amenaça física que les posi en perill?

Read More

Males companyies

Gener 2011

Correu de l'Àstrid des de Cambridge. Diu que va regalar el llibre del Pla al professor que la va contractar i que li ha agradat molt. M'explica que tots dos creuen que hauria d'escriure novel·les. L'Eva em va dir el mateix abans de marxar a París. I el Jordi, l'altre dia, després de llegir el pròleg de Salt a la foscor. Diu que l'escena dels gossos li va fer pensar que tindria sortida fent ficció. És difícil, la novel·la, si no pots donar per descomptat un país com Déu mana. Phillip Roth i Michael Houellebecq m'ho recorden cada parell d'anys. Però potser hauré de provar-ho perquè, si m'ho proposen, vol dir que em veuen el futur negre.

Read More

Insegur

Gener 2011

Diu l'Abel Cutillas que no tingui tantes prevencions i que posi a prova la meva força. Em recomana que escrigui sense caure en comèdies justificatòries. Creu que he de tirar pel dret i concentrar-me a veure fins on arribo. L'única persona que m'havia dit una cosa així abans és el López Tena. Ens acabàvem de conèixer i fumava com una xemeneia dins del cotxe del meu pare. Havia llegit el llibre de Companys: "Lluitar et traurà de sobre aquesta timidesa -em va dir. T'ajudarà a pensar millor i més de pressa".

Read More