Nacionalisme vs Imperialisme

(…) El nacionalisme donava perquè Hitler envaís un tros de Polònia o perquè fes la guerra amb França, però no pas perquè ocupés París i, encara menys, perquè intentés eliminar la població jueva de tot Europa de forma metòdica. Si els grans països europeus haguessin pensat en clau nacional, difícilment cap de les dues conflagracions del segle XX hauria estat possible, tal com van produir-se. (…)

Read More

El nou cicle

(…) Sánchez no podria ser amable amb Iglesias encara que volgués. Una cosa que els diaris no diuen és que la funció social del PSOE és legitimar l'aliança de la Monarquia amb els vencedors de la guerra civil. Podemos va néixer justament per donar una alternativa als vençuts que no fos l'independència de Catalunya. Iglesias ja li ho va dir a Sánchez, el 2015: el PSOE és l'Espanya dels GAL i de la calç viva. (…)

Read More

La ferida catalana

(…) Fa de mal dir quin món portarà la reviscolada del nacionalisme que travessa Europa i els Estats Units. El Brèxit, Trump, l'Espanya del 155 o el processisme català són petits frankeinsteins covats en un context enverinat per la putrefacció d'unes elits que han viscut de banalitzar la importància econòmica i social de les identitats per tal de mantenir els privilegis de la guerra freda.(…)

Read More

L'universalisme autoritari

(…) Quan Merkel va guanyar les primeres eleccions el 2005, els alemanys tenien la globalització a favor per corregir les confusions que amenaçaven de tornar a pervertir la idea d'Europa. Llavors ja era clar que Brussel·les era un gegant amb peus de fang. Ja es veia que una part de la seva elit mirava de reconquerir el poder que el continent havia tingut a través d'una façana avariciosa de bonisme, que obviava les lleis bàsiques del progrés i la política. (…)

Read More

Cap de turc

(…) La dificultat de Merkel per dissimular el tremolor de mans en les cimeres internacionals em recorda el valor metafòric que va adquirir l'alzheimer d'Adolfo Suárez i de Pasqual Maragall quan els mites de la transició començaven a fer figa. L'autoritarisme ha après dels seus fracassos més que la democràcia i comença a infiltrar-se a Europa tant per dalt com per la base. (…)

Read More

Macron-Sánchez-Mas

(…) L'objectiu de la nova Espanya és que el PP i el PSOE es puguin tornar a tirar els plats pel cap, igual que en els vells temps, mentre els polítics catalans fan la viu-viu a Madrid negociant a la menuda. L'estil i l'edat dels interlocutors que el Rei exhibeix quan ve a Catalunya apunten que el sistema busca la manera de tornar als anys de les olimpíades, que va ser la seva millor època. (…)

Read More

La Santa Aliança

(…) L'èxit de Pedro Sánchez a Brussel·les no s'entén sense el potencial subversiu de Barcelona, però tampoc sense la feblesa de França i Alemanya i la necessitat que els dos països tenen d'apropiar-se del mercat del continent. París i Berlín, igual que la capital d'Espanya, miren d'ampliar el camp de batalla per no haver d'afrontar la seva davallada i els seus problemes interns de forma democràtica. (…)

Read More

El tancament

(…) Els mapes apunten que Brussel·les mirarà d'assegurar el seu poder sobre el tou de conformisme que li dóna la vanitat de França i la massa d’electors de la península Ibèrica i els països més necessitats de l'Est. Els fills de les dictadures més llargues del segle XX serviran per sostenir les estructures polítiques del mercat més gran i atractiu del món. Europa es vendrà la llibertat com aquí ens vam vendre les joies del romànic als multimilionaris nord-americans. (…)

Read More

Mòmies i titelles

(…) La base unionista fa anys que s'alimenta de la hipocresia dels partits que han liderat el procés. L'alcaldessa ja va servir a l'Estat per guanyar temps després del 9N, i ara servirà perquè la monarquia i la justícia espanyola tinguin marge per intentar remuntar l'erosió provocada per l'1 d'octubre. Com que els nacionalistes de Madrid no poden tornar a canviar de rei, s'alien amb els republicans apàtrides i feministes de Barcelona. (…)

Read More

L'autoritarisme blanc

(…) Europa s’arabitza a través del totalitarisme blanc de Macron i els seus amics. Merkel ha desertitzat la política alemanya i els mites de Churchill i De Gaulle han quedat en mans dels sectors que han perdut l’esperança en el somni europeu. El globalisme ha radicalitzat velles idees del comunisme cultural ―com ara el feminisme o l’autoajuda― per envernissar de democràcia el nou autoritarisme continental. (…)

Read More

La democràcia buida

(…) Darrere les ideologies i les banderes dels partits hi ha complicitats personals i sobretot hi ha relacions culturals i econòmiques. Valls i Colau tenen una cosa en comú més important que els discursos sobre la immigració, la desigualtat i els manters. Tots dos s'aguanten sobre una xarxa de relacions espanyola, amb centre a Madrid. (…)

Read More

El futur d'Europa

En el seu darrer llibre, The Global Age, Ian Kershaw situa els orígens espirituals de la Unió Europea en l'oferta que, el 1952, sis anys abans del Tractat de Roma, Stalin va fer al govern alemany d'auspiciar la reunificació del país. Veient que la zona controlada pels soviètics no seguia el ritme de la part occidental, Stalin es va oferir a promoure una Alemanya neutral, amb exèrcit i eleccions lliures (…)

Read More

Madrid i el descampat

(…) Amb el sistema judicial erosionat, l’Estat mira de bunqueritzar-se a la seva capital a través d’una política cada vegada més postissa i alienadora. Madrid vol ser el centre d’una Espanya unida i democràtica i acabarà sent el centre d’una terra erma. (…)

Read More

Faraons sociovergents

(…) És així que no em sembla casualitat que Ernest Maragall i Joaquim Forn encapçalin les llistes dels partits processistes a l'Ajuntament de Barcelona, ara que Inés Arrimadas marxa a Madrid. Els espanyols creuen que Arrimadas ja ha fet la feina que tenia encomanada a Catalunya, igual que Andrea Levy, que també va deixar el Parlament per fer carrera a la capital d'Espanya fa un parell de mesos.‬ (…)

Read More

Qui pot aturar el nou Estatut

El Financial Times dona per fet que el PSOE aprofitarà la desorientació del PP per mirar promoure un referèndum a Catalunya que garanteixi una ampliació de l'autonomia. Ernest Maragall va ser un dels artífexs de l'Estatut que Zapatero va tombar pressionat pel PP. Sense les seves negociacions secretes amb Artur Mas, el seu germà Pasqual no s'hauria pogut saltar la vigilància policial que el ministre Montilla exercia sobre la Generalitat i el Parlament. Igual que la victòria de Sánchez ha deixat l'Estat en situació d'intentar tancar el conflicte amb Catalunya per una generació, les eleccions municipals diran si l'independentisme té marge o no per recuperar la iniciativa.

Read More

Dividits

(…) Amb l'emergència de VOX, els socialistes espanyols es trobaran cada vegada més atrapats entre dos focs, com s'hi va trobar CiU fa uns anys davant el creixement de l'independentisme. Les esquerres de l'Estat estan condemnades a haver de triar entre defensar els seus principis democràtics i anti imperialistes seriosament o bé cedir terreny als valors autoritaris i conservadors propis del nacionalisme espanyol. (…)

Read More

De Dunkerke a la victòria

(…) És poètic que The Guardian dediqui un obituari a Neus Català i recordi que la darrera acció política de “la dona que va vèncer Hitler” va ser sortir a votar en el referèndum de l’1 d’octubre. La Vanguardia diu que els candidats empresonats d'ERC i JxCAT han deixat l’autodeterminació en segon pla, però la història és tossuda. Ni tan sols el PSOE ha evitat que un dels seus alcaldes promogui l’execució simbòlica de Puigdemont en plena campanya contra la ultradreta. (…)

Read More

El xarneguisme

(…) La revolució dels somriures ha posat en evidència fins a quin punt el català de les escoles és una llengua limitada, que només serveix per fer volar coloms, engegar sermons hipòcrites o anar a comprar el tortell. La cursileria de Junqueras i l'astúcia de Mas s'alimenten de la implantació d'aquest català volgudament inofensiu i aluminòsic. Gabriel Rufián és el producte més afrós dels estralls que ha produït la política lingüística. (…)

Read More

Abstenció

El gran tema del cicle electoral d'aquesta primavera són els gairebé tres milions de catalans que van sortir a votar l'1 d'octubre contra la voluntat dels polítics i la policia. L'única solució que els partits hegemònics contemplen per estabilitzar la democràcia espanyola és allunyar de les urnes un gruix significatiu d'aquests votants. La unitat d'Espanya necessita abstencionistes (…)

Read More

Votar el porc

(…) Des que Heribert Barrera va fer president Jordi Pujol, ERC ha sigut el partit dels tontos útils del sistema. Sempre que la relació entre Barcelona i Madrid entra en crisi, Espanya infla ERC per amenaçar els convergents i fer-los tornar a l'obediència. El problema és que ERC és l'únic partit de la Transició que es va oposar al pacte constitucional i els seus electors sempre li acaben exigint uns compromisos que l'Estat no pot assumir (…)

Read More