Murs psicològics

Josep Asensio va publicar ahir a Núvol un article sobre el paper del dol que explica molt bé com es va fer la Transició i quin paper juguen les emocions en el moment polític actual. Quan els sistemes de valors entren en crisi, les emocions agafen força i el record del dolor que no ha estat ben digerit pren una intensitat dramàtica pertorbadora, normalment poc saludable (…)

Read More

Retalls (27.1.2019)

Happiness on Demand. Lone Frank. The New York Book of Review.

Twelve years ago, a fifty-nine-year-old Dutchman checked into an Amsterdam hospital to have two small electrodes implanted in his brain. The patient, “Mr. B,” had a forty-year history of severe obsessive-compulsive disorder. Neither drugs nor therapy had helped, and he was prepared to try an experimental treatment called deep brain stimulation (DBS). Powered by neurostimulators placed under the skin, the implanted electrodes would deliver regular five-volt electrical pulses to a region of Mr. B’s brain called the nucleus accumbens (...) Until the electrodes were implanted Mr. B had no particular interest in music, least of all country music. If he listened to music, it was usually the Beatles, the Rolling Stones, or Dutch rock bands. Six months after the DBS began, however, Mr. B had a transformative moment: he heard Johnny Cash’s song “Ring of Fire” on the radio. From then on, Mr. B listened to Johnny Cash and nothing else. In the journal Frontiers in Behavioral Neuroscience, his doctors wrote, “When listening to his favorite songs he walks back and forth through the room and feels like he finds himself in a movie in which he plays the hero’s part.” (...)

Read More

El candidat de les rebaixes

Quim Forn és com aquests nois que fitxen per una multinacional i, poc a poc, perden el criteri i la independència i queden a mercè d'interessos inhumans. Va entrar a la Generalitat molt jovenet, abans de llicenciar-se, i les lleialtats basades en el sentit pràctic li han anat desfent el tremp i el caràcter. Tot i que va ser el delfí oficial de Xavier Trias, ningú no pensaria en ell de manera seriosa per ser alcalde si no estigués a la presó. (...)

Read More

El Velódromo i tu

Dilluns, sortint de gravar el podcast de la tertúlia del Bar del Rick, un dels cambrers del Velódromo em va preguntar: “Vindràs un altre dia d’aquesta setmana?”. Com que sempre estem de broma, vaig buscar instintivament el parany de la pregunta. De seguida vaig notar que el comentari no portava la punta habitual d’enginy, sinó més aviat una mica d’inseguretat i melangia. (…)

Read More

Insegur

Gener 2011

Diu l'Abel Cutillas que no tingui tantes prevencions i que posi a prova la meva força. Em recomana que escrigui sense caure en comèdies justificatòries. Creu que he de tirar pel dret i concentrar-me a veure fins on arribo. L'única persona que m'havia dit una cosa així abans és el López Tena. Ens acabàvem de conèixer i fumava com una xemeneia dins del cotxe del meu pare. Havia llegit el llibre de Companys: "Lluitar et traurà de sobre aquesta timidesa -em va dir. T'ajudarà a pensar millor i més de pressa".

Read More

Anglaterra i Catalunya

Pankaj Mishra ha publicat al New York Times un article sobre el Brèxit que es podria dedicar al conjunt d'Europa. La Gran Bretanya, afirma l'assagista, comença a tastar el xarop que la seva classe dirigent va aplicar durant el segle XX a les colònies. Sense el marge que els donava l'imperi, diu Mishra, els britànics han quedat en mans de la casta de polítics prepotents i consentits que van sembrar el caos a l'Orient Mitjà, a l'Àfrica i a l’Índia (…)

Read More

Retalls (20.1.19)

The Art of Decision Making. Joshua Rothman. The New Yorker.

In “War and Peace,” Tolstoy writes that, while an armchair general may imagine himself “analyzing some campaign on a map” and then issuing orders, a real general never finds himself at “the beginning of some event”; instead, he is perpetually situated in the middle of a series of events, each a link in an endless chain of causation. “Can it be that I allowed Napoleon to get as far as Moscow?” Tolstoy’s General Kutuzov wonders. “When was it decided? Was it yesterday, when I sent Platov the order to retreat, or was it the evening before, when I dozed off and told Bennigsen to give the orders? Or still earlier?” Unlike the capture of Moscow by Napoleon, the birth of my son was a joyous occasion. Still, like Kutuzov, I’m at a loss to explain it: it’s a momentous choice, but I can’t pinpoint the making of it in space or time. For Tolstoy, the tendency of big decisions to make themselves was one of the great mysteries of existence. It suggested that the stories we tell about our lives are inadequate to their real complexity. Johnson means to offer a way out of the Tolstoyan conundrum. He wants to make us writers, rather than readers, of our own stories. Doing so requires engaging with one of life’s fundamental questions: Are we in charge of the ways we change? (…)

Read More

El brèxit sense boira

A la sortida d’un restaurant, ahir a la tarda, vam topar amb una taula de coneguts que allargaven l’hora de dinar tot fent tertúlia. A la taula hi havia un buròcrata de la Unió Europea que, fa molts anys, havia treballat per un amic comú de la primera fornada pujolista. Com tenim el Brexit? ―vam preguntar per fer-li un compliment―.

Read More

La vigència de Gaudí (BdR)

El Jordi Graupera, l’Anna Punsoda i el Bernat Dedeu van passar per Casablanca per parlar amb l’Enric Vila sobre la vigència i el classicisme de Gaudí.

Read More

Aïllat

Gener, 2011

Me'l trobo al pati medieval de la biblioteca assegut en un banc amb la seva barba paternal, la seva boina i l'ipod que s'ha comprat per escoltar música barroca. Quan em veu passar em pregunta com m'ha anat per Nova York. T'he llegit -mormola, com si li hagués sortit de l'ànima de dir-m'ho i, en adonar-se de la implicació que això tenia, volgués acabar la frase com abans millor. No sé si l'avergonyeix més que sigui indiferent als seus elogis o haver permès que em traguessin la col·laboració de la FCO. Té gràcia que, entre tant filòsof, l'Àstrid hagi estat l'única de defensar-me, l'única que (…)

Read More

Retalls (13.1.19)

Are our life chances determined by our DNA? Anja Ahuja. Financial Times

Even the home, the very definition of “environment”, is subject to genetic influence, he says. If kids in book-filled homes exhibit high IQs, it is because high-IQ parents tend to create book-filled homes. The parents are passing on their intelligence to their children via their genes, not their libraries: “The shocking and profound revelation . . . is that parents have little systematic effect on their children’s outcomes, beyond the blueprint that their genes provide.” His conclusion is that “parents matter, but they don’t make a difference”. (...) Plomin describes DNA as a “fortune-teller” while simultaneously emphasising that “genetics describes what is — it does not predict what could be”. This caveat is odd, given his later enthusiasm for using genetic testing predictively in almost every aspect of life: in health, education, choosing a job and even attracting a spouse. (...) This vision sounds worryingly like pre-medicalisation. Plomin proclaims himself a cheerleader for such implications but is disappointingly light on the ethical issues. A predisposition might never manifest as a symptom — and besides, “possible schizophrenic” is not the kind of descriptor I would want to carry around from birth. (...) Plomin admits that cowardice stopped him writing such a book before now; it probably also stopped him from addressing alleged racial differences in intelligence. This is a grave omission, as he is one of the few academics capable of authoritatively quashing the notion. James Watson, the 90-year-old DNA pioneer, recently restated his belief that blacks are cognitively inferior to whites. (...)

Read More

La presó

Hi ha una escena del darrer film de Benedict Cumberbatch, Brèxit: the Uncivil War, que pot servir per explicar quin és el desllorigador de la política catalana. Els caps de campanya del Remain i el Leave es troben en un pub després de l'assassinat de Jo Cox. Mentre escuren la cervesa tristos i colpits, el responsable europeista es queixa que el debat polític s'ha tornat agre i brut (…)

Read More

Meditacions en el desert

Gener, 2011

Llegit a la Casa del Libro el pròleg que Jordi Amat ha fet a l'edició nova de Meditacions en el desert. Els adjectius suats, les raspallades a les patums del gremi, insultantment descarades, cap aportació en la perspectiva. Quan arriba al final diu que Gaziel dóna una lliçó d'independència i de dignitat que mai no li ha fallat, i em cau l'ànima als peus. Escriure en català és com viure en una casa amb les parets empastifades de merda, no hi ha manera que et puguis recolzar enlloc. Torno a casa preguntant-me com dimoni m'ho faré per salvar la meva circumstància -per evitar que la Natàlia, el Jordi, el Joan o el Bernat em vegin com un boig, sobretot ara que m'han tret la columna de la FCO. (…)

Read More

El Salvador i jo

Aquest primer de gener em vaig llevar amb un article del Salvador al mòbil que feia balanç de l'any 2018 i parlava de la nostra amistat. El vaig llegir de pressa, amb la impaciència que la set em dóna cada matí quan em desperto. Potser sí que ell té més interès en el poder que no pas jo i que jo tinc més interès en la veritat que no pas ell. Però si hagués de concretar la màgia de la nostra amistat en una dialèctica, jo més aviat escriuria que la seva intuïció està marcada per la veritat del poder i que la meva, en canvi, està marcada pel poder de la veritat. Així em sembla que queda més ben definida l'arrel de la nostra manera d'estar al món i la base existencial de la nostra relació, que ja té la noblesa de les coses antigues. (...)

Read More

Cheever de petit

Gener de 2011

Llegeixo Saskia Sassen a la biblioteca de Catalunya. Diu que l’època que ve estarà marcada per la pulsió religiosa. Els estats s’allunyaran dels ciutadans; els governs promouran una mena de nou puritanisme per compensar les restriccions que patirà la capacitat executiva dels polítics. El control del territori perdrà importància, travessat com està per múltiples fronteres. El poder haurà de posar l’èmfasi en el control de l’ànima, com en l’edat mitjana. La diferència, diu Sassen, és que a l’edat mitjana els poders se superposaven els uns als altres com si fossin nines russes. Encara que no tinguessin el monopoli del territori, controlaven imaginaris coherents i societats estructurades (...)

Read More

El campi qui pugui

Aquest 2018 certament no passarà a la història com l’any que es va fer efectiva la república. En canvi, potser sí que quedarà marcat en els annals del món com l’any que Occident es va començar a descompondre. N’hi ha prou de llegir revistes estrangeres, de veure com evolucionen els guions de cine, d’observar com va canviant la gastronomia dels restaurants de Barcelona o d’estar atent als rànquings universitaris i a la profusió de canals d’informació russos, àrabs i xinesos. (…)

Read More

El descrèdit de la intel·ligència

És il·luminador de veure com el procés ha destruït la fe que la democràcia espanyola havia posat en el pensament i en la cultura. L’autonomia catalana, traumatitzada per les derrotes, no hi havia cregut mai. N’hi ha prou de llegir els llibres que Jordi Pujol va escriure durant la dictadura, mai reeditats mentre ell manava, per adonar-se que la política autonòmica es basava en la por i el menyspreu a la intel·ligència. (...)


Read More

Louvre i Léautaud

Visita al Louvre. La Tour: el front de l’avi, el palmell d’una mà travessat per la llum d’una espelma, el misticisme de la carn i la tecnologia. Champaigne: sembla que en tota la seva vida només va pintar realment bé a Richelieu i que el mèrit era del personatge. Delacroix: retrats sensacionals, tria homes i dones de caràcter; a l’Autoretrat, la calva i els ulls clars com a prova de sinceritat i de coratge. Fragonard: l’obscenitat del desig, sobretot de les dones; els homes li devien agradar contra la seva voluntat i no se n’acaba de sortir. Després, la pintura italiana (…)

Read More

Richelieu al Prat

Un senyal clamorós de la decadència d’ERC i el PDeCAT és l'intent que la Moncloa ha fet de rebatejar l'aeroport de Barcelona per la força, al més pur estil franquista. Sense la degradació que la idea de la independència ha patit en mans dels partits que governen la Generalitat, Pedro Sánchez no hauria caigut en la temptació de tirar endavant una operació de maquillatge tan grollera (...)

Read More