Junqueras i Companys

Potser soc mal pensat, però quan Jenn Díaz va acabar el discurs sobre la violència masclista al Parlament, denunciant que ella mateixa n'havia estat víctima, la primera cosa que em va venir al cap va ser l'estratègia política d'Esquerra. No m'interessa saber si Díaz va demanar permís als companys del grup, si els va avisar o si les paraules li van sortir del cor de manera espontània. M'interessa parlar del clima que ha fet possible que el seu discurs acabés blindat i pervertit per les llàgrimes.

Read More

Retalls (10-2-19)

New Americanism. Jill Llepore. Foreign Affairs

Nineteenth-century nationalism was liberal, a product of the Enlightenment. It rested on an analogy between the individual and the collective. As the American theorist of nationalism Hans Kohn once wrote, “The concept of national self-determination—transferring the ideal of liberty from the individual to the organic collectivity—was raised as the banner of liberalism.” (...) Liberal nationalism, as an idea, is fundamentally historical. Nineteenth-century Americans understood the nation-state within the context of an emerging set of ideas about human rights: namely, that the power of the state guaranteed everyone eligible for citizenship the same set of irrevocable political rights (...) In the antebellum United States, Northerners, and especially northern abolitionists, drew a contrast between (northern) nationalism and (southern) sectionalism. “We must cultivate a national, instead of a sectional patriotism” urged one Michigan congressman in 1850. But Southerners were nationalists, too (…)

Read More

Euràsia i els valors nacionals

Estic llegint un llibre de Bruno Maçaes sobre les relacions entre Àsia i Europa que ja veig que em marcarà amb la mateixa força que, fa deu anys, em va marcar el famós assaig de Richard Florida sobre la classe creativa. The Dawn of Eurasia també parla del futur de les ciutats, però el situa en un context geopolític diferent, més semblant al que ja vaig apuntar a Londres París Barcelona.

Read More

La Catalunya vençuda

Llegit el llibre d'Ernest Lluch sobre la Catalunya vençuda de 1714. Mira de demostrar que la llavor de la Renaixença no va ser el Romanticisme sinó més aviat la Il·lustració. Es basa sobretot en tres figures: Francesc Romà Rosell, Jaume Caresmar i Antoni de Campany. Tots tres participen en les reivindicacions autonomistes que els catalans fan a Carles III el 1760 i el 1780. És interessant la relació que s'estableix entre l’anomenat partit aragonès i el model prussià. Marginats a l'exèrcit, surten veus entre els catalans, els valencians i els aragonesos que defensen una militarització de la societat a l'estil de Prússia.

Read More

Retorn al Mas Pla

Maig 2009

Anada al Mas Pla a veure Frank Keerl i uns amics seus. L'autopista de Girona és entretinguda quan arriba el bon temps: bandes de núvols flonjos i refulgents, i aquestes pinzellades de sucre en pols que donen profunditat a l'horitzó els dies de molta llum. Feia un matí tan radiant que les muntanyes tenien el color blavís del cel. (…)

Read More

Manuel Valls, blanquejador de la decadència

El Jordi Graupera, la Maria Vila i el Bernat Dedeu han passat pel bar del Rick a parlar de la figura de Manuel Valls, i de la seva idea de Barcelona i d’Europa.

Read More

Retalls (3.2.2019)

Reeducating’ Xinjiang’s Muslims. James Millward. The New York Review of Books.

People outside Xinjiang first began to learn about the camps in 2017. Uighurs abroad grew alarmed as friends and relatives at home dropped out of touch, first deleting phone and social media contacts and then disappearing entirely. Uighur students who returned or were forced back to China after studying in foreign countries likewise vanished upon arriving. When they can get any information at all, Uighurs outside China have learned that police took their relatives and friends to the reeducation camps: “gone to study” is the careful euphemism used on the closely surveilled Chinese messaging app WeChat. (...) Our best sense of what is happening inside the camps comes from former prisoners, one writing anonymously in Foreign Policy, and others interviewed in Kazakhstan by Shih and Emily Rauhala for The Washington Post: detainees must sing anthems of the Chinese Communist Party (…)

Read More

Les sentències

Contra les tesis de la majoria de diaris, del país i l'estranger, no seran pas les sentències de la justícia espanyola les que determinaran el futur del conflicte català. Les sentències formen part d'un attrezzomés complex que, en el fons, mira de legitimar el cop d'Estat de 1936 amb la col·laboració dels partits independentistes.

Read More

Verge (relat curt)

Febrer de 2011

Un noi poc afavorit, amb la cara cantelluda, ulleres dels anys 30, la pell pàl·lida i gravada pels grans, ossut però de constitució física feble, ha trobat en els llibres un refugi. Viu en un pis amb els amics. Seria més just dir que viu a la seva habitació, on escriu, llegeix i se suposa que es masturba de tant en tant. Les dones no li interessen. Però els seus companys de pis tenen nòvies i aquestes nòvies tenen bones amigues. Un bon dia l'amiga d'una nòvia s'encaterina d'ell. Un noi tan pacífic, tan tranquil i silenciós, és ideal per muntar una família moderna. Per què han de voler homes enèrgics i forts, les dones d'avui, si no hi ha cap amenaça física que les posi en perill?

Read More

Males companyies

Gener 2011

Correu de l'Àstrid des de Cambridge. Diu que va regalar el llibre del Pla al professor que la va contractar i que li ha agradat molt. M'explica que tots dos creuen que hauria d'escriure novel·les. L'Eva em va dir el mateix abans de marxar a París. I el Jordi, l'altre dia, després de llegir el pròleg de Salt a la foscor. Diu que l'escena dels gossos li va fer pensar que tindria sortida fent ficció. És difícil, la novel·la, si no pots donar per descomptat un país com Déu mana. Phillip Roth i Michael Houellebecq m'ho recorden cada parell d'anys. Però potser hauré de provar-ho perquè, si m'ho proposen, vol dir que em veuen el futur negre.

Read More

Murs psicològics

Josep Asensio va publicar ahir a Núvol un article sobre el paper del dol que explica molt bé com es va fer la Transició i quin paper juguen les emocions en el moment polític actual. Quan els sistemes de valors entren en crisi, les emocions agafen força i el record del dolor que no ha estat ben digerit pren una intensitat dramàtica pertorbadora, normalment poc saludable (…)

Read More

Retalls (27.1.2019)

Happiness on Demand. Lone Frank. The New York Book of Review.

Twelve years ago, a fifty-nine-year-old Dutchman checked into an Amsterdam hospital to have two small electrodes implanted in his brain. The patient, “Mr. B,” had a forty-year history of severe obsessive-compulsive disorder. Neither drugs nor therapy had helped, and he was prepared to try an experimental treatment called deep brain stimulation (DBS). Powered by neurostimulators placed under the skin, the implanted electrodes would deliver regular five-volt electrical pulses to a region of Mr. B’s brain called the nucleus accumbens (...) Until the electrodes were implanted Mr. B had no particular interest in music, least of all country music. If he listened to music, it was usually the Beatles, the Rolling Stones, or Dutch rock bands. Six months after the DBS began, however, Mr. B had a transformative moment: he heard Johnny Cash’s song “Ring of Fire” on the radio. From then on, Mr. B listened to Johnny Cash and nothing else. In the journal Frontiers in Behavioral Neuroscience, his doctors wrote, “When listening to his favorite songs he walks back and forth through the room and feels like he finds himself in a movie in which he plays the hero’s part.” (...)

Read More

El candidat de les rebaixes

Quim Forn és com aquests nois que fitxen per una multinacional i, poc a poc, perden el criteri i la independència i queden a mercè d'interessos inhumans. Va entrar a la Generalitat molt jovenet, abans de llicenciar-se, i les lleialtats basades en el sentit pràctic li han anat desfent el tremp i el caràcter. Tot i que va ser el delfí oficial de Xavier Trias, ningú no pensaria en ell de manera seriosa per ser alcalde si no estigués a la presó. (...)

Read More

El Velódromo i tu

Dilluns, sortint de gravar el podcast de la tertúlia del Bar del Rick, un dels cambrers del Velódromo em va preguntar: “Vindràs un altre dia d’aquesta setmana?”. Com que sempre estem de broma, vaig buscar instintivament el parany de la pregunta. De seguida vaig notar que el comentari no portava la punta habitual d’enginy, sinó més aviat una mica d’inseguretat i melangia. (…)

Read More

Insegur

Gener 2011

Diu l'Abel Cutillas que no tingui tantes prevencions i que posi a prova la meva força. Em recomana que escrigui sense caure en comèdies justificatòries. Creu que he de tirar pel dret i concentrar-me a veure fins on arribo. L'única persona que m'havia dit una cosa així abans és el López Tena. Ens acabàvem de conèixer i fumava com una xemeneia dins del cotxe del meu pare. Havia llegit el llibre de Companys: "Lluitar et traurà de sobre aquesta timidesa -em va dir. T'ajudarà a pensar millor i més de pressa".

Read More

Anglaterra i Catalunya

Pankaj Mishra ha publicat al New York Times un article sobre el Brèxit que es podria dedicar al conjunt d'Europa. La Gran Bretanya, afirma l'assagista, comença a tastar el xarop que la seva classe dirigent va aplicar durant el segle XX a les colònies. Sense el marge que els donava l'imperi, diu Mishra, els britànics han quedat en mans de la casta de polítics prepotents i consentits que van sembrar el caos a l'Orient Mitjà, a l'Àfrica i a l’Índia (…)

Read More

Retalls (20.1.19)

The Art of Decision Making. Joshua Rothman. The New Yorker.

In “War and Peace,” Tolstoy writes that, while an armchair general may imagine himself “analyzing some campaign on a map” and then issuing orders, a real general never finds himself at “the beginning of some event”; instead, he is perpetually situated in the middle of a series of events, each a link in an endless chain of causation. “Can it be that I allowed Napoleon to get as far as Moscow?” Tolstoy’s General Kutuzov wonders. “When was it decided? Was it yesterday, when I sent Platov the order to retreat, or was it the evening before, when I dozed off and told Bennigsen to give the orders? Or still earlier?” Unlike the capture of Moscow by Napoleon, the birth of my son was a joyous occasion. Still, like Kutuzov, I’m at a loss to explain it: it’s a momentous choice, but I can’t pinpoint the making of it in space or time. For Tolstoy, the tendency of big decisions to make themselves was one of the great mysteries of existence. It suggested that the stories we tell about our lives are inadequate to their real complexity. Johnson means to offer a way out of the Tolstoyan conundrum. He wants to make us writers, rather than readers, of our own stories. Doing so requires engaging with one of life’s fundamental questions: Are we in charge of the ways we change? (…)

Read More

El brèxit sense boira

A la sortida d’un restaurant, ahir a la tarda, vam topar amb una taula de coneguts que allargaven l’hora de dinar tot fent tertúlia. A la taula hi havia un buròcrata de la Unió Europea que, fa molts anys, havia treballat per un amic comú de la primera fornada pujolista. Com tenim el Brexit? ―vam preguntar per fer-li un compliment―.

Read More

La vigència de Gaudí (BdR)

El Jordi Graupera, l’Anna Punsoda i el Bernat Dedeu van passar per Casablanca per parlar amb l’Enric Vila sobre la vigència i el classicisme de Gaudí.

Read More