Junqueras i Companys

Potser soc mal pensat, però quan Jenn Díaz va acabar el discurs sobre la violència masclista al Parlament, denunciant que ella mateixa n'havia estat víctima, la primera cosa que em va venir al cap va ser l'estratègia política d'Esquerra. No m'interessa saber si Díaz va demanar permís als companys del grup, si els va avisar o si les paraules li van sortir del cor de manera espontània. M'interessa parlar del clima que ha fet possible que el seu discurs acabés blindat i pervertit per les llàgrimes.

Read More

Euràsia i els valors nacionals

Estic llegint un llibre de Bruno Maçaes sobre les relacions entre Àsia i Europa que ja veig que em marcarà amb la mateixa força que, fa deu anys, em va marcar el famós assaig de Richard Florida sobre la classe creativa. The Dawn of Eurasia també parla del futur de les ciutats, però el situa en un context geopolític diferent, més semblant al que ja vaig apuntar a Londres París Barcelona.

Read More

Les sentències

Contra les tesis de la majoria de diaris, del país i l'estranger, no seran pas les sentències de la justícia espanyola les que determinaran el futur del conflicte català. Les sentències formen part d'un attrezzomés complex que, en el fons, mira de legitimar el cop d'Estat de 1936 amb la col·laboració dels partits independentistes.

Read More

Murs psicològics

Josep Asensio va publicar ahir a Núvol un article sobre el paper del dol que explica molt bé com es va fer la Transició i quin paper juguen les emocions en el moment polític actual. Quan els sistemes de valors entren en crisi, les emocions agafen força i el record del dolor que no ha estat ben digerit pren una intensitat dramàtica pertorbadora, normalment poc saludable (…)

Read More

El candidat de les rebaixes

Quim Forn és com aquests nois que fitxen per una multinacional i, poc a poc, perden el criteri i la independència i queden a mercè d'interessos inhumans. Va entrar a la Generalitat molt jovenet, abans de llicenciar-se, i les lleialtats basades en el sentit pràctic li han anat desfent el tremp i el caràcter. Tot i que va ser el delfí oficial de Xavier Trias, ningú no pensaria en ell de manera seriosa per ser alcalde si no estigués a la presó. (...)

Read More

Anglaterra i Catalunya

Pankaj Mishra ha publicat al New York Times un article sobre el Brèxit que es podria dedicar al conjunt d'Europa. La Gran Bretanya, afirma l'assagista, comença a tastar el xarop que la seva classe dirigent va aplicar durant el segle XX a les colònies. Sense el marge que els donava l'imperi, diu Mishra, els britànics han quedat en mans de la casta de polítics prepotents i consentits que van sembrar el caos a l'Orient Mitjà, a l'Àfrica i a l’Índia (…)

Read More

El brèxit sense boira

A la sortida d’un restaurant, ahir a la tarda, vam topar amb una taula de coneguts que allargaven l’hora de dinar tot fent tertúlia. A la taula hi havia un buròcrata de la Unió Europea que, fa molts anys, havia treballat per un amic comú de la primera fornada pujolista. Com tenim el Brexit? ―vam preguntar per fer-li un compliment―.

Read More

La presó

Hi ha una escena del darrer film de Benedict Cumberbatch, Brèxit: the Uncivil War, que pot servir per explicar quin és el desllorigador de la política catalana. Els caps de campanya del Remain i el Leave es troben en un pub després de l'assassinat de Jo Cox. Mentre escuren la cervesa tristos i colpits, el responsable europeista es queixa que el debat polític s'ha tornat agre i brut (…)

Read More

El campi qui pugui

Aquest 2018 certament no passarà a la història com l’any que es va fer efectiva la república. En canvi, potser sí que quedarà marcat en els annals del món com l’any que Occident es va començar a descompondre. N’hi ha prou de llegir revistes estrangeres, de veure com evolucionen els guions de cine, d’observar com va canviant la gastronomia dels restaurants de Barcelona o d’estar atent als rànquings universitaris i a la profusió de canals d’informació russos, àrabs i xinesos. (…)

Read More

El descrèdit de la intel·ligència

És il·luminador de veure com el procés ha destruït la fe que la democràcia espanyola havia posat en el pensament i en la cultura. L’autonomia catalana, traumatitzada per les derrotes, no hi havia cregut mai. N’hi ha prou de llegir els llibres que Jordi Pujol va escriure durant la dictadura, mai reeditats mentre ell manava, per adonar-se que la política autonòmica es basava en la por i el menyspreu a la intel·ligència. (...)


Read More

Richelieu al Prat

Un senyal clamorós de la decadència d’ERC i el PDeCAT és l'intent que la Moncloa ha fet de rebatejar l'aeroport de Barcelona per la força, al més pur estil franquista. Sense la degradació que la idea de la independència ha patit en mans dels partits que governen la Generalitat, Pedro Sánchez no hauria caigut en la temptació de tirar endavant una operació de maquillatge tan grollera (...)

Read More

Es busca mort simbòlic

Fa anys, en una sobretaula plena de vaques sagrades convergents, vaig coincidir amb aquell noi amb cara de becari que van posar a dirigir els mossos a l’inici del procés, el Manel Prat. Devia ser l’any 2006 i ja es veia venir que l’Estatut fracassaria. Com d’habitud, va sortir el tema de la independència.

Read More

La via xinesa i la invasió dels ultracossos

Els nois d'ERC no ho saben, però s'han posat del costat del nou autoritarisme europeu. Com explica Bruno Maçaes en el seu llibre sobre el naixement d'Euràsia, el continent està destinat a esdevenir, en el millor dels casos, una gran Suïssa envoltada de mega estats capitalistes que actuaran com a multinacionals.

Read More

Transicions

El mesos vinents veurem com Colau i Junqueras col·laboren frenèticament per mirar de restablir un espai central que aturi l'independentisme a la manera de l'antiga sociovergència. Com que la immigració ja no fa por, i Companys fa anys que va ser afusellat, Espanya ha hagut d'extremar el nivell de polarització per donar aire als discursos paternalistes i enrotllats.

Read More

Desperts i narcotitzats

Diuen diuen diuen que Inés Arrimadas se'n va a Madrid per mirar de fer el salt a la política espanyola. La realitat és que la líder de Ciutadans ja ha fet la feina de crispació que havia vingut a fer a Catalunya i que ara la mouen a la capital d'Espanya per mirar de deixar una mica d'aire a la nova ERC.

Read More

El combat de les primàries

“El Jordi Graupera ja ha guanyat perquè ha decidit existir", diu que ha deixat caure en una sobretaula un d'aquests veterans de CiU que són especialistes a sintetitzar les situacions consolidades però que tenen un pa a l'ull increïble per preveure el futur. Traduït al llenguatge convergent, em sembla que la frase vol dir que ha començat la lluita per controlar el significat de les primàries.

Read More

Guardiola visita Graupera

Dimecres a la nit Pep Guardiola es va presentar sense avisar al concert que l'equip del Jordi Graupera havia organitzat per finançar-se les primàries. La visita em va recordar que el talent sempre busca maneres de divertir-se i d'estar d'acord amb el futur. És una cosa que no se sol pensar quan un sistema es comença a corrompre i la majoria de la gent s'aboca al saqueig de manera alegre i compulsiva.

Read More

La roda populista

Ada Colau va aparèixer l'altre dia a la ràdio per implorar a ERC i PDeCAT que aprovin els pressupostos de Pedro Sánchez. Amb el cap brut i el vestuari descuidat, com si no tingués motius ni diners per anar polida o elegant, l'alcaldessa de Barcelona va esgrimir el patiment dels pobres i els malalts per pressionar els partits de la Generalitat.

Read More

Els borbons i els processistes

El sentiment antimonàrquic català molt sovint és una forma folklòrica de defensar la independència i, de vegades, també d'odiar Espanya. El sentiment monàrquic espanyol té més a veure amb la necessitat de recordar les glòries de l'imperi i d'envernissar l'ocupació de Catalunya amb alguna institució de caire místic que justifiqui l'hegemonia de Castella.

Read More

Empenyorar el català

El català és el pecat original de l'Estat espanyol. És la penyora que les elits del país van entregar a Castella per poder gaudir de l'or de les Amèriques. Si Barcelona s'hagués beneficiat de l'Imperi espanyol igual que els escocesos es van beneficiar de l'imperi Britànic, és possible que el català hagués esdevingut una relíquia com les piràmides d'Egipte o com la Dama d'Elx.

Read More