El groguisme nacional

(…) Així com els dissenyadors de la capçalera venien de guanyar premis internacionals i de renovar la imatge del The Guardian, bona part de les firmes que li donaven personalitat havien demostrat la seva independència de criteri en condicions difícils, quan l'autonomisme era dogma. Cada diari és responsable de definir el seu propi ideal de ciutadà i El Nacional semblava destinat a elevar la conversa del país i a rematar el procés d'obertura al món que havia fet Catalunya. (…)

Read More

Cavalls

(…) Segons tinc entès, aquestes teràpies solen fer-se amb un parell de bèsties, moltes vegades ponis, que són més petits, peluts i rústics. Potser perquè la finca és gran, vaig tenir la sort de trobar-me amb una dotzena de cavalls que pasturaven i jugaven en un prat, en teoria influïts per l’estat d’ànim amb el qual jo parlava de les meves coses. (…)

Read More

Dinar amb Junqueras

Desembre 2011

Dinar amb l'Oriol Junqueras. És mig polític, mig professor, mig presentador de televisió, mig independentista; mitja figa i un trosset de tot, igual que la seva cara, que té una meitat cinematogràfica i una meitat tèrbola, de bufó, de conspirador o d'esguerrat. Es pensava que vindria amb el Jordi Graupera i el Bernat Dedéu. Quan vam parlar per telèfon el primer que va fer va ser preguntar-me pel Salvador. (…)

Read More

Sioux empresonats

Com ja vaig dir que passaria, l'Estat espanyol ha convertit els presos polítics en la pedra de toc de la seva estratègia a Catalunya. Només cal escoltar les declaracions de les velles estrelles del procés per veure que els independentistes empresonats estan més atrapats pels interessos electorals dels seus partits que no pas per les sòrdides actuacions de la fiscalia (…)

Read More

Quan l'1-O era impossible (II)

Juny 2016

Ara fa exactament dos anys i un dia em vaig posar a escriure Un estiu a les Trinxeres. No sé si seria un bon moment per començar-ne una segona part, l'editor m'acaba de trucar. No està tan entusiasmat com l'estiu de 2014, però veu que passarà alguna cosa digna de ser explicada. El Referèndum ha tornat a entrar en el debat polític i hi ha un guirigall de mil dimonis. Els convergents autonomistes s'han aliat amb els nacionalistes irredempts. No saben com tornar a la idea que la independència només és possible amb una guerra -idea implícita en l'imaginari de la Transició (…)

Read More

El meu Proust

(…) Tot i que no vaig entendre quasi res del que llegia, durant un parell d'anys vaig continuar comprant llibres de Proust cada cop que feia una visita a París. Els cambrers de l'Ami Louis es tocaven el bigoti i em feien reverències com si fos el rei de França quan em veien entrar al restaurant amb títols d'especialista sota el braç com ara Écrits sur l'Art,Ecrits Mondains o Contre Sainte-Beuve. (…)

Read More

Quan l'1-O era impossible

Gener 2016

Dinat amb el Fèlix. Em diu que a Convergència hi ha molt descontent amb "l'actitud" del Jordi Graupera. No els agrada que defensi el Dret a l'Autodeterminació. Preferirien que defensés el dret a decidir, que després en públic diuen que és el mateix.

Read More

Retalls (24.2.2019)

#KoreaToo. E. Tammy Kim. The New York Review of Books

It is curious that a book not primarily focused on sexual violence has become a cultural touchstone for Korea’s version of the Me Too movement. (...) Porn is illegal in Korea, and thus exchanged through underground networks—this was nothing new—but consumers were now downloading countless images of women and girls that had been obtained secretly, without their consent. Revenge porn and footage from spy cameras in women’s bathrooms and changing rooms were being streamed on smartphones and bought and sold on various websites, on a scale few had previously understood. (...)

Read More

Matar la política

Quan començava a escriure, Francesc Marc Álvaro va publicar un recull d'articles que portava per títol Per què no engeguem la política. L'autonomia començava a mostrar els primers símptomes d'esgotament. Pujol era un president vell i cansat, que vivia desconnectat del futur. L'únic recanvi que hi havia a la vista era Pasqual Maragall, que només era deu anys més jove. Tot i que s'havia fet una imatge de català cosmopolita per oposició a Pujol, començava a abraçar les posicions nacionalistes del seu rival per dissimular l'estancament del PSC.

Read More

Rodoreda, a les cartes

Llegit l'epistolari de Mercè Rodoreda i Anna Murià. Tant de bo Rodoreda hagués dedicat una part de les hores que li van prendre les novel·les a escriure unes memòries. Les xafarderies estan explicades amb una força lluminosa i vitalista. Els sentiments s'expressen sense mandangues. L'estil directe treu truculència a la seva visió del món. El verí, l'angoixa i la bogeria pels detalls típics de les seves novel·les s'expressen de manera menys neuròtica. A les novel·les la processó va per dins. A les cartes, els acudits i les metàfores llueixen. La veu li sona més creïble. La prosa no està enfarfegada de simbolisme. La carta que més m’agrada potser és la del 19 d'agost de 1940. Com a lector, sembla que tu també fugis cap al sud de França estalonat pels nazis. M'hauria agradat llegir aquesta novel·la que diu que vol escriure sobre un home que pren amant mentre és a l'exili i que és separat de la seva dona per l'amor, més que no pas per la distància. Rodoreda pensava en l'Armand Obiols, quan li explicava això a Murià. Per les cartes sabem que feia mesos que dormia amb ell cada nit i encara no havia estat penetrada. (…)

Read More

L'Espanya Moby Dick

En la seva obsessió per evitar el conflicte nacional, Pedro Sánchez i el govern de la Generalitat han fet un pas més cap a la balcanització d'Espanya. Les eleccions d'abril són un intent desesperat de legitimar un espai de centre democràtic a través de la radicalització de la dreta espanyola i la folklorització de l'independentisme.

Read More

De gira amb el Pla

Març 2009

Amb el Quim Torra i el Jordi Amat a presentar el llibre de Josep Pla. Hi ha un tros de cotxe fins a Palafrugell, sobretot perquè he prohibit el Quim de passar dels 120. Hem tingut temps de posar-nos al dia i de repassar l'exèrcit de comissaris que passeja el seu somriure de dents esgrogueïdes, raspallades amb pipí, per tots els centres autonòmics de poder.

Read More

Junqueras i Companys

Potser soc mal pensat, però quan Jenn Díaz va acabar el discurs sobre la violència masclista al Parlament, denunciant que ella mateixa n'havia estat víctima, la primera cosa que em va venir al cap va ser l'estratègia política d'Esquerra. No m'interessa saber si Díaz va demanar permís als companys del grup, si els va avisar o si les paraules li van sortir del cor de manera espontània. M'interessa parlar del clima que ha fet possible que el seu discurs acabés blindat i pervertit per les llàgrimes.

Read More

Retalls (10-2-19)

New Americanism. Jill Llepore. Foreign Affairs

Nineteenth-century nationalism was liberal, a product of the Enlightenment. It rested on an analogy between the individual and the collective. As the American theorist of nationalism Hans Kohn once wrote, “The concept of national self-determination—transferring the ideal of liberty from the individual to the organic collectivity—was raised as the banner of liberalism.” (...) Liberal nationalism, as an idea, is fundamentally historical. Nineteenth-century Americans understood the nation-state within the context of an emerging set of ideas about human rights: namely, that the power of the state guaranteed everyone eligible for citizenship the same set of irrevocable political rights (...) In the antebellum United States, Northerners, and especially northern abolitionists, drew a contrast between (northern) nationalism and (southern) sectionalism. “We must cultivate a national, instead of a sectional patriotism” urged one Michigan congressman in 1850. But Southerners were nationalists, too (…)

Read More

Euràsia i els valors nacionals

Estic llegint un llibre de Bruno Maçaes sobre les relacions entre Àsia i Europa que ja veig que em marcarà amb la mateixa força que, fa deu anys, em va marcar el famós assaig de Richard Florida sobre la classe creativa. The Dawn of Eurasia també parla del futur de les ciutats, però el situa en un context geopolític diferent, més semblant al que ja vaig apuntar a Londres París Barcelona.

Read More

La Catalunya vençuda

Llegit el llibre d'Ernest Lluch sobre la Catalunya vençuda de 1714. Mira de demostrar que la llavor de la Renaixença no va ser el Romanticisme sinó més aviat la Il·lustració. Es basa sobretot en tres figures: Francesc Romà Rosell, Jaume Caresmar i Antoni de Campany. Tots tres participen en les reivindicacions autonomistes que els catalans fan a Carles III el 1760 i el 1780. És interessant la relació que s'estableix entre l’anomenat partit aragonès i el model prussià. Marginats a l'exèrcit, surten veus entre els catalans, els valencians i els aragonesos que defensen una militarització de la societat a l'estil de Prússia.

Read More

Retorn al Mas Pla

Maig 2009

Anada al Mas Pla a veure Frank Keerl i uns amics seus. L'autopista de Girona és entretinguda quan arriba el bon temps: bandes de núvols flonjos i refulgents, i aquestes pinzellades de sucre en pols que donen profunditat a l'horitzó els dies de molta llum. Feia un matí tan radiant que les muntanyes tenien el color blavís del cel. (…)

Read More

Manuel Valls, blanquejador de la decadència

El Jordi Graupera, la Maria Vila i el Bernat Dedeu han passat pel bar del Rick a parlar de la figura de Manuel Valls, i de la seva idea de Barcelona i d’Europa.

Read More

Retalls (3.2.2019)

Reeducating’ Xinjiang’s Muslims. James Millward. The New York Review of Books.

People outside Xinjiang first began to learn about the camps in 2017. Uighurs abroad grew alarmed as friends and relatives at home dropped out of touch, first deleting phone and social media contacts and then disappearing entirely. Uighur students who returned or were forced back to China after studying in foreign countries likewise vanished upon arriving. When they can get any information at all, Uighurs outside China have learned that police took their relatives and friends to the reeducation camps: “gone to study” is the careful euphemism used on the closely surveilled Chinese messaging app WeChat. (...) Our best sense of what is happening inside the camps comes from former prisoners, one writing anonymously in Foreign Policy, and others interviewed in Kazakhstan by Shih and Emily Rauhala for The Washington Post: detainees must sing anthems of the Chinese Communist Party (…)

Read More

Les sentències

Contra les tesis de la majoria de diaris, del país i l'estranger, no seran pas les sentències de la justícia espanyola les que determinaran el futur del conflicte català. Les sentències formen part d'un attrezzomés complex que, en el fons, mira de legitimar el cop d'Estat de 1936 amb la col·laboració dels partits independentistes.

Read More