Londres i Josep Pla (I)

(…) Entre les ciutats de Pla, encara m'atreviria a posar, per davant de Londres, a Lisboa i Nova York. A Nova York l'escriptor hi va intuir les formes modernes de vida, el món que havia de substituir el seu món. Lisboa és l'única ciutat de la península Ibèrica que Pla estimava realment. És com si, a Lisboa, Pla hi enyorés la metròpoli marítima que els catalans no van saber consolidar. Una ciutat abocada al mar, dolça, melancòlica, pintoresca, casolana i, sobretot, mística -encara que als fabricants de tòpics planians els pugui semblar un contrasentit (...)

Read More

Reconciliació

El llibre que Bru de Sala ha tret sobre Barcelona m'ha recordat una vella història. Ja fa anys, quan mirava d'esbrinar quin era el nivell de compromís del president Mas amb la independència, vaig aconseguir que un conegut gravés tres quarts d'hora de conversa personal amb ell sobre el tema. La gravació, que vaig destruir un cop escoltada, com és lògic, em va deixar esmaperdut (…)

Read More

England and Catalonia

(…) Just as the Catalan politicians had no choice and organized a referendum which they didn’t want nor expect to have taken place, Brexit was designed to secure the European Union in the polls. The problem is that not even the attempt to turn the assassination of Joe Cox into a pro-European commercial spot helped in manipulating the outcome of the referendum. (…)

Read More

Els primers presos polítics (III)

(…) París és un rendista que ha oblidat la lluita dels seus predecessors per guanyar-se el somriure de la fortuna. Ningú no corre pel carrer, tothom fa cara de divendres. Les terrasses sempre estan plenes, les noies van quasi totes ben vestides. La Xènia diu que sense l'escenari parisenc perdrien molt, i que són especialistes a fer veure que escolten els homes amb interès mentre miren d'esbrinar si en poden treure alguna cosa (…)

Read More

Retalls (17.3.19)

Why Woman Sexual Liberation Came at a Price. Rosie Boycott. Financial Times

My mother was fond of saying she had “loved the war”. She worked, she was wanted, and I know she threw caution to the wind when it came to relationships with young soldiers and airmen who might not return home. But come the end, she was back in the kitchen, the jobs were only for men, and women were expected to pick up everything else. (...)

Read More

Eurasia and the National Values

(….) Globalization, according to Maçaes, has volatilized Europe’s global centrality but above all, it has stripped the Old Continent of its political, cultural, and geographical borders. Maçaes claims that Europe no longer makes sense in itself because it has become part of a more complex system that includes Russia and China. (…)

Read More

Els primers presos polítics (II)

Novembre 2009

Molt neguitós per l'afer del Lluís i el Macià tot el dia. Impossible gaudir de l'Ile de Saint Louis. Mala consciència de veure que el Salvador ho està fent molt bé i que jo estic col·lapsat i París em deixa un regust de sentiment de culpa i de pessebre (…)

Read More

Els primers presos polítics (I)

(…) A la tarda he proposat a l'Avui de dedicar l'article de novembre a la idea de justícia dels Estats Nació. Vull explicar per què els tribunals espanyols no podran dictar una sentència justa contra el Lluís i el Macià. El cap d'opinió diu que el tema és "delicat" i que ho preguntarà. És penós haver de fer tanta comèdia per un article mensual. Si els pixatinters de l'Avui no m'ajudessin a comprendre l'ocupació, ja els hauria engegat a fer punyetes. Encara sort que és el diari menys espanyolitzat de Catalunya (…)

Read More

El groguisme nacional

(…) Així com els dissenyadors de la capçalera venien de guanyar premis internacionals i de renovar la imatge del The Guardian, bona part de les firmes que li donaven personalitat havien demostrat la seva independència de criteri en condicions difícils, quan l'autonomisme era dogma. Cada diari és responsable de definir el seu propi ideal de ciutadà i El Nacional semblava destinat a elevar la conversa del país i a rematar el procés d'obertura al món que havia fet Catalunya. (…)

Read More

Cavalls

(…) Segons tinc entès, aquestes teràpies solen fer-se amb un parell de bèsties, moltes vegades ponis, que són més petits, peluts i rústics. Potser perquè la finca és gran, vaig tenir la sort de trobar-me amb una dotzena de cavalls que pasturaven i jugaven en un prat, en teoria influïts per l’estat d’ànim amb el qual jo parlava de les meves coses. (…)

Read More

Dinar amb Junqueras

Desembre 2011

Dinar amb l'Oriol Junqueras. És mig polític, mig professor, mig presentador de televisió, mig independentista; mitja figa i un trosset de tot, igual que la seva cara, que té una meitat cinematogràfica i una meitat tèrbola, de bufó, de conspirador o d'esguerrat. Es pensava que vindria amb el Jordi Graupera i el Bernat Dedéu. Quan vam parlar per telèfon el primer que va fer va ser preguntar-me pel Salvador. (…)

Read More

Sioux empresonats

Com ja vaig dir que passaria, l'Estat espanyol ha convertit els presos polítics en la pedra de toc de la seva estratègia a Catalunya. Només cal escoltar les declaracions de les velles estrelles del procés per veure que els independentistes empresonats estan més atrapats pels interessos electorals dels seus partits que no pas per les sòrdides actuacions de la fiscalia (…)

Read More

Quan l'1-O era impossible (II)

Juny 2016

Ara fa exactament dos anys i un dia em vaig posar a escriure Un estiu a les Trinxeres. No sé si seria un bon moment per començar-ne una segona part, l'editor m'acaba de trucar. No està tan entusiasmat com l'estiu de 2014, però veu que passarà alguna cosa digna de ser explicada. El Referèndum ha tornat a entrar en el debat polític i hi ha un guirigall de mil dimonis. Els convergents autonomistes s'han aliat amb els nacionalistes irredempts. No saben com tornar a la idea que la independència només és possible amb una guerra -idea implícita en l'imaginari de la Transició (…)

Read More

El meu Proust

(…) Tot i que no vaig entendre quasi res del que llegia, durant un parell d'anys vaig continuar comprant llibres de Proust cada cop que feia una visita a París. Els cambrers de l'Ami Louis es tocaven el bigoti i em feien reverències com si fos el rei de França quan em veien entrar al restaurant amb títols d'especialista sota el braç com ara Écrits sur l'Art,Ecrits Mondains o Contre Sainte-Beuve. (…)

Read More

Quan l'1-O era impossible

Gener 2016

Dinat amb el Fèlix. Em diu que a Convergència hi ha molt descontent amb "l'actitud" del Jordi Graupera. No els agrada que defensi el Dret a l'Autodeterminació. Preferirien que defensés el dret a decidir, que després en públic diuen que és el mateix.

Read More

Retalls (24.2.2019)

#KoreaToo. E. Tammy Kim. The New York Review of Books

It is curious that a book not primarily focused on sexual violence has become a cultural touchstone for Korea’s version of the Me Too movement. (...) Porn is illegal in Korea, and thus exchanged through underground networks—this was nothing new—but consumers were now downloading countless images of women and girls that had been obtained secretly, without their consent. Revenge porn and footage from spy cameras in women’s bathrooms and changing rooms were being streamed on smartphones and bought and sold on various websites, on a scale few had previously understood. (...)

Read More

Matar la política

Quan començava a escriure, Francesc Marc Álvaro va publicar un recull d'articles que portava per títol Per què no engeguem la política. L'autonomia començava a mostrar els primers símptomes d'esgotament. Pujol era un president vell i cansat, que vivia desconnectat del futur. L'únic recanvi que hi havia a la vista era Pasqual Maragall, que només era deu anys més jove. Tot i que s'havia fet una imatge de català cosmopolita per oposició a Pujol, començava a abraçar les posicions nacionalistes del seu rival per dissimular l'estancament del PSC.

Read More

Rodoreda, a les cartes

Llegit l'epistolari de Mercè Rodoreda i Anna Murià. Tant de bo Rodoreda hagués dedicat una part de les hores que li van prendre les novel·les a escriure unes memòries. Les xafarderies estan explicades amb una força lluminosa i vitalista. Els sentiments s'expressen sense mandangues. L'estil directe treu truculència a la seva visió del món. El verí, l'angoixa i la bogeria pels detalls típics de les seves novel·les s'expressen de manera menys neuròtica. A les novel·les la processó va per dins. A les cartes, els acudits i les metàfores llueixen. La veu li sona més creïble. La prosa no està enfarfegada de simbolisme. La carta que més m’agrada potser és la del 19 d'agost de 1940. Com a lector, sembla que tu també fugis cap al sud de França estalonat pels nazis. M'hauria agradat llegir aquesta novel·la que diu que vol escriure sobre un home que pren amant mentre és a l'exili i que és separat de la seva dona per l'amor, més que no pas per la distància. Rodoreda pensava en l'Armand Obiols, quan li explicava això a Murià. Per les cartes sabem que feia mesos que dormia amb ell cada nit i encara no havia estat penetrada. (…)

Read More

L'Espanya Moby Dick

En la seva obsessió per evitar el conflicte nacional, Pedro Sánchez i el govern de la Generalitat han fet un pas més cap a la balcanització d'Espanya. Les eleccions d'abril són un intent desesperat de legitimar un espai de centre democràtic a través de la radicalització de la dreta espanyola i la folklorització de l'independentisme.

Read More

De gira amb el Pla

Març 2009

Amb el Quim Torra i el Jordi Amat a presentar el llibre de Josep Pla. Hi ha un tros de cotxe fins a Palafrugell, sobretot perquè he prohibit el Quim de passar dels 120. Hem tingut temps de posar-nos al dia i de repassar l'exèrcit de comissaris que passeja el seu somriure de dents esgrogueïdes, raspallades amb pipí, per tots els centres autonòmics de poder.

Read More