El xarneguisme

(…) La revolució dels somriures ha posat en evidència fins a quin punt el català de les escoles és una llengua limitada, que només serveix per fer volar coloms, engegar sermons hipòcrites o anar a comprar el tortell. La cursileria de Junqueras i l'astúcia de Mas s'alimenten de la implantació d'aquest català volgudament inofensiu i aluminòsic. Gabriel Rufián és el producte més afrós dels estralls que ha produït la política lingüística. (…)

Read More

Londres i Josep Pla (III)

(…) Amb un entusiasme que vol ser provocador, Pla diu que la modernització de Londres hauria estat més difícil sense els bombardejos. "Avui la densitat del trànsit és tan extraordinària que no vull ni pensar com circularia la gent si els carrers principals no haguessin estat renovats i ampliats per les bombes." Pla arriba a dir que la luftwaffe va fer un favor a la City, el barri financer de la ciutat, i assegura que les bombes han tingut un efecte més destructiu a les ciutats alemanyes. (…)

Read More

Retalls (7.4.19)

(…) Her protagonists often analyze their own statuswhat it means to wear a necklace from the cheap British catalog store Argos or to drink milk directly from the bottle. (…)

Read More

Abstenció

El gran tema del cicle electoral d'aquesta primavera són els gairebé tres milions de catalans que van sortir a votar l'1 d'octubre contra la voluntat dels polítics i la policia. L'única solució que els partits hegemònics contemplen per estabilitzar la democràcia espanyola és allunyar de les urnes un gruix significatiu d'aquests votants. La unitat d'Espanya necessita abstencionistes (…)

Read More

Londres i Josep Pla (II)

(…) No m'estranyaria que Pla veiés en l'elit anglesa, afeblida per la Primera Guerra Mundial, molts dels vicis de la classe dirigent barcelonina del temps del pistolerisme. Pla es troba una ciutat decadent, cansada, escèptica, bruta, amb un atur descomunal i una contaminació insuportable. El 1969, escriurà a Destino: "Aquel Londres de 1927, lleno de pobres vergonzantes o explícitos, fatigado, tan abrumado de impresos como impossibilitado de ganar dinero, governado por mediocres gigantescos que abrían la boca solo para pronunciar serias y solemnes fútilidades o tonterias, se ha terminado." (…)

Read More

Els innocents

(…) La sèrie és ideal per alliçonar el món d’invertebrats cofois que ha creat el consumisme. Quan els herois deixen de defensar interessos més grans que ells, el caos els cau a sobre. Enmig d’una cruenta guerra de famílies, la confusió entre les necessitats de l’amor i les necessitats del poder sotmeten els personatges a decisions tràgiques que els persegueixen tota la vida i que només aconsegueixen superar a base d’esmolar el caràcter. Ningú no és prescindible, però tothom té una oportunitat. La felicitat està feta de moments, igual que les victòries i les derrotes, quan saben digerir-se. (…)

Read More

Retalls (31.3.19)

(...) Diderot’s involvement in turning the second and third editions (1774 and 1780) into incendiary denunciations of European colonialism and the slave trade remained largely unknown before the second half of the twentieth century; the papers he left to his daughter were only inventoried in 1951, thanks to the work of Herbert Dieckmann, a German émigré professor then at Harvard, and scholars are still sorting out what came from Diderot’s pen. (...)

Read More

Votar el porc

(…) Des que Heribert Barrera va fer president Jordi Pujol, ERC ha sigut el partit dels tontos útils del sistema. Sempre que la relació entre Barcelona i Madrid entra en crisi, Espanya infla ERC per amenaçar els convergents i fer-los tornar a l'obediència. El problema és que ERC és l'únic partit de la Transició que es va oposar al pacte constitucional i els seus electors sempre li acaben exigint uns compromisos que l'Estat no pot assumir (…)

Read More

Barcelonismes

Xavier Bru de Sala va passar pel bar del Rick i va parlar amb l’Enric Vila de la situació de Catalunya i del seu nou llibre Barcelonismes (…)

Read More

Tornar a Carner

(…) Llavors es parlava de 1984, la novel·la de George Orwell que explica com es pot idiotitzar una societat a còpia de forçar el llenguatge. En canvi, estudiàvem Carner com si entre ell i nosaltres no hagués passat res. Ningú no hauria dit que veníem d'un silenci fosc i que calia tornar a aprendre a emparaular el món des de la base com es fa amb les criatures ―a les quals no es dona Marcel Proust perquè aprenguin a llegir―. (…)

Read More

Londres i Josep Pla (I)

(…) Entre les ciutats de Pla, encara m'atreviria a posar, per davant de Londres, a Lisboa i Nova York. A Nova York l'escriptor hi va intuir les formes modernes de vida, el món que havia de substituir el seu món. Lisboa és l'única ciutat de la península Ibèrica que Pla estimava realment. És com si, a Lisboa, Pla hi enyorés la metròpoli marítima que els catalans no van saber consolidar. Una ciutat abocada al mar, dolça, melancòlica, pintoresca, casolana i, sobretot, mística -encara que als fabricants de tòpics planians els pugui semblar un contrasentit (...)

Read More

Reconciliació

El llibre que Bru de Sala ha tret sobre Barcelona m'ha recordat una vella història. Ja fa anys, quan mirava d'esbrinar quin era el nivell de compromís del president Mas amb la independència, vaig aconseguir que un conegut gravés tres quarts d'hora de conversa personal amb ell sobre el tema. La gravació, que vaig destruir un cop escoltada, com és lògic, em va deixar esmaperdut (…)

Read More

England and Catalonia

(…) Just as the Catalan politicians had no choice and organized a referendum which they didn’t want nor expect to have taken place, Brexit was designed to secure the European Union in the polls. The problem is that not even the attempt to turn the assassination of Joe Cox into a pro-European commercial spot helped in manipulating the outcome of the referendum. (…)

Read More

Els primers presos polítics (III)

(…) París és un rendista que ha oblidat la lluita dels seus predecessors per guanyar-se el somriure de la fortuna. Ningú no corre pel carrer, tothom fa cara de divendres. Les terrasses sempre estan plenes, les noies van quasi totes ben vestides. La Xènia diu que sense l'escenari parisenc perdrien molt, i que són especialistes a fer veure que escolten els homes amb interès mentre miren d'esbrinar si en poden treure alguna cosa (…)

Read More

Retalls (17.3.19)

Why Woman Sexual Liberation Came at a Price. Rosie Boycott. Financial Times

My mother was fond of saying she had “loved the war”. She worked, she was wanted, and I know she threw caution to the wind when it came to relationships with young soldiers and airmen who might not return home. But come the end, she was back in the kitchen, the jobs were only for men, and women were expected to pick up everything else. (...)

Read More

Eurasia and the National Values

(….) Globalization, according to Maçaes, has volatilized Europe’s global centrality but above all, it has stripped the Old Continent of its political, cultural, and geographical borders. Maçaes claims that Europe no longer makes sense in itself because it has become part of a more complex system that includes Russia and China. (…)

Read More

Els primers presos polítics (II)

Novembre 2009

Molt neguitós per l'afer del Lluís i el Macià tot el dia. Impossible gaudir de l'Ile de Saint Louis. Mala consciència de veure que el Salvador ho està fent molt bé i que jo estic col·lapsat i París em deixa un regust de sentiment de culpa i de pessebre (…)

Read More

Els primers presos polítics (I)

(…) A la tarda he proposat a l'Avui de dedicar l'article de novembre a la idea de justícia dels Estats Nació. Vull explicar per què els tribunals espanyols no podran dictar una sentència justa contra el Lluís i el Macià. El cap d'opinió diu que el tema és "delicat" i que ho preguntarà. És penós haver de fer tanta comèdia per un article mensual. Si els pixatinters de l'Avui no m'ajudessin a comprendre l'ocupació, ja els hauria engegat a fer punyetes. Encara sort que és el diari menys espanyolitzat de Catalunya (…)

Read More

El groguisme nacional

(…) Així com els dissenyadors de la capçalera venien de guanyar premis internacionals i de renovar la imatge del The Guardian, bona part de les firmes que li donaven personalitat havien demostrat la seva independència de criteri en condicions difícils, quan l'autonomisme era dogma. Cada diari és responsable de definir el seu propi ideal de ciutadà i El Nacional semblava destinat a elevar la conversa del país i a rematar el procés d'obertura al món que havia fet Catalunya. (…)

Read More

Cavalls

(…) Segons tinc entès, aquestes teràpies solen fer-se amb un parell de bèsties, moltes vegades ponis, que són més petits, peluts i rústics. Potser perquè la finca és gran, vaig tenir la sort de trobar-me amb una dotzena de cavalls que pasturaven i jugaven en un prat, en teoria influïts per l’estat d’ànim amb el qual jo parlava de les meves coses. (…)

Read More