Una nit tonta

(…) Ahir sopava amb l'A. i, amb una riallada nerviosa, quan no ens havíem acabat encara l'hamburguesa, em va dir: "Em follaràs, aquesta nit, Enric?". El noi que porta la sala acabava de venir a saludar-nos. Cada cop que vaig a l'Oli en un Llum, penso, avui el noi de les Relacions Públiques no vindrà a la taula, però mai no falla, el tio. Sempre em ve a donar conversa de cortesia i em mira com dient: "Tu sí que la saps llarga". (…)

Read More

Retalls (26.5.19)

(…) In March, 2018, General Motors announced that it would invest a hundred million dollars in a new car called the Cruise AV. On the outside, the Cruise resembles an ordinary car. But, on the inside, it’s what the automotive industry calls a “level five” autonomous vehicle: a car with no steering wheel, gas pedal, or human-operated brake. Ford, too, plans to release a car without a steering wheel, by 2021; Navya, a French company, already produces level-five shuttles and taxis, and has partnered with cities such as Luxembourg City and Abu Dhabi. Silicon Valley futurists and many Detroit executives see such cars as the inevitable future of driving. By taking people out of the driver’s seat, they aim to make travelling by automobile as safe as flying in a plane. (...) Last fall, the Philadelphia Navy Yard hosted Radwood, a car meet-up with a very different conception of the automotive future. The only cars allowed at Radwood are ones manufactured between 1980 and 2000. When I visited, early one morning, people had gathered around a red 1991 Volvo GL (…)

Read More

El futur d'Europa

En el seu darrer llibre, The Global Age, Ian Kershaw situa els orígens espirituals de la Unió Europea en l'oferta que, el 1952, sis anys abans del Tractat de Roma, Stalin va fer al govern alemany d'auspiciar la reunificació del país. Veient que la zona controlada pels soviètics no seguia el ritme de la part occidental, Stalin es va oferir a promoure una Alemanya neutral, amb exèrcit i eleccions lliures (…)

Read More

Un llibre de referència

(…) El llibre toca el conflicte català amb una finor que he vist poques vegades. El presenta en uns termes que el fa semblar viu i universal. Hina recupera figures i debats que no coneixia, i que segurament tampoc coneixen els polítics i intel·lectuals d’aquest país. Ningú no m'havia parlat d'Antoni Puigblanch, el primer intel·lectual que es va referir a Castella com "la morta", molt abans que Joan Maragall. (…)

Read More

Retalls (19.5.19)

(…) To get a sense of what it would be like to have the slow process become the fast process, you can go to the AgeLab, at the Massachusetts Institute of Technology, in Cambridge, and put on agnes (for Age Gain Now Empathy System). agnes, or the “sudden aging” suit, as Joseph Coughlin, the founder and director of the AgeLab describes it, includes yellow glasses, which convey a sense of the yellowing of the ocular lens that comes with age; a boxer’s neck harness, which mimics the diminished mobility of the cervical spine; bands around the elbows, wrists, and knees to simulate stiffness; boots with foam padding to produce a loss of tactile feedback; and special gloves to “reduce tactile acuity while adding resistance to finger movements.” (...) Slowly pulling on the aging suit and then standing up—it looks a bit like one of the spacesuits that the Russian cosmonauts wore—you’re at first conscious merely of a little extra weight, a little loss of feeling, a small encumbrance or two at the extremities. Soon, though, it’s actively infuriating. (…)

Read More

Madrid i el descampat

(…) Amb el sistema judicial erosionat, l’Estat mira de bunqueritzar-se a la seva capital a través d’una política cada vegada més postissa i alienadora. Madrid vol ser el centre d’una Espanya unida i democràtica i acabarà sent el centre d’una terra erma. (…)

Read More

El Nostre Heroi, al taller (4)

(…) De vegades em pregunto si tenir una bona marca al llit m’ajudaria a escriure millor. El sexe refreda el pensament, dóna un toc realista a les idees. Et posa en relació amb la imaginació. El sexe és una escola de la vida: t’ajuda a tenir present que no només no pots tenir sempre allò que vols, sinó que tenir alguna cosa sovint serveix només per decebre’t al cap de cinc minuts .(…)

Read More

El coratge

(…) La fama de Churchill posa en evidència que la gent senzilla tendeix a sentir-se atreta per la vitalitat i per la intel·ligència. Però Roberts explica molt bé que la virtut principal del líder anglès va ser el coratge físic. El mateix Churchill deia que l’única virtut que realment permet desenvolupar totes les altres és el valor davant la mort. El llibre ho explica amb un ventall d’anècdotes riquíssim. (…)



Read More

La ganyota de Lady Jane Gray

Aquell quadre que em va impressionar tant la primera vegada que vaig visitar la National Gallery, The Execution of Lady Jane Grey, va ser rescatat d'un magatzem el 1974, quan tothom el donava per perdut. Es veu que ara torna a tenir èxit, i que la gent s'hi atura com m'hi vaig aturar jo el primer cop que vaig visitar Londres amb l'Esther. No crec que l’obra recuperi mai la fama que li va donar París, en el Saló de 1834, però llegeixo que serà l'obra estrella d'una exposició (…)

Read More

Elsa Artadi, l'oportunitat perduda (BdR)

Marina Porras, Bernat Dedéu i Maria Vila van passar pel Bar del Rick per parlar de la trajectòria i el futur d’Elsa Artadi.

Read More

Retalls (12.5.19)

(…) Mark’s condition is called hyperacusis. It can be caused by overexposure to loud sounds, although no one knows why some people are more susceptible than others. There is no known cure. Before the onset of his symptoms, Mark lived a life that was noise-filled but similar to those of millions of his contemporaries: garage band, earbuds, crowded bars, concerts. The pain feels like “raw inflammation,” he said, and is accompanied by pressure on his ears and his temples, by tension in the back of his head, and, occasionally, by an especially disturbing form of tinnitus: “You and I would have a conversation, and then after you’d left I’d go upstairs and some phrase you had been saying would repeat over and over in my ear, almost like a song when they have the reverb going.” (…)

Read More

Faraons sociovergents

(…) És així que no em sembla casualitat que Ernest Maragall i Joaquim Forn encapçalin les llistes dels partits processistes a l'Ajuntament de Barcelona, ara que Inés Arrimadas marxa a Madrid. Els espanyols creuen que Arrimadas ja ha fet la feina que tenia encomanada a Catalunya, igual que Andrea Levy, que també va deixar el Parlament per fer carrera a la capital d'Espanya fa un parell de mesos.‬ (…)

Read More

Miquel Siguan a la meva universitat

“En aquella època el despatx de recerca de la facultat semblava la cova l'Ali Babà. Treballàvem amb unes vistes fabuloses sobre la ciutat i tot el material que demanàvem se'ns concedia sense necessitat de donar cap explicació. Potser només hauria faltat que el deganat ens pagués les copes i les cigarretes.”

Read More

Retalls (5.5.19)

(…) The institute’s classes offer a version of Indian history and society that has parallels with narratives pushed by the Steve Bannons and Nigel Farages of the world. India’s political establishment, the IIDL’s lecturers argue, has for years benefited from corrupt excesses, to the country’s detriment. In their telling, Westernization and globalization have caused more harm than good, and India’s path to greatness lies in reviving religious and cultural traditions. (…)

Read More

Qui pot aturar el nou Estatut

El Financial Times dona per fet que el PSOE aprofitarà la desorientació del PP per mirar promoure un referèndum a Catalunya que garanteixi una ampliació de l'autonomia. Ernest Maragall va ser un dels artífexs de l'Estatut que Zapatero va tombar pressionat pel PP. Sense les seves negociacions secretes amb Artur Mas, el seu germà Pasqual no s'hauria pogut saltar la vigilància policial que el ministre Montilla exercia sobre la Generalitat i el Parlament. Igual que la victòria de Sánchez ha deixat l'Estat en situació d'intentar tancar el conflicte amb Catalunya per una generació, les eleccions municipals diran si l'independentisme té marge o no per recuperar la iniciativa.

Read More

Perucho, esperant la mort

Aquesta entrevista amb Joan Perucho és l'experiència més propera que he tingut a la sensació de parlar amb un fantasma, una mòmia o qualsevol altre ésser sobrenatural o de ficció. Potser per això i perquè no vaig poder publicar-la tota sencera, la vaig guardar gelosament durant molts anys, passant-la d'un disquet a l'altre i d'un pen drive a l'altre. Cada vegada que canviava d'ordinador, una de les primeres coses que feia era gravar-la en el disc dur i assegurar-me de tenir-ne una còpia disponible. Fins que no van arribar els núvols digitals, no vaig descansar tranquil. Mai vaig dedicar ni un minut a rellegir o a repassar el document de word, però el vaig protegir amb un zel neuròtic, com si tingués por de perdre les claus de casa en una festa a la platja.

Read More

Retalls (28.4.19)

(…) In 1974 the performance artist Marina Abramovic stood naked and immobile in a Naples gallery. Next to her was a table with seventy-two objects, including a loaded gun. Beside the objects was a document absolving the audience of responsibility for whatever they might choose to do to her with those objects. Freeing the audience from accountability turned the performance into an exposé of their ethics: they became actors in a scenario as well as witnesses of one another’s behavior. Some of them made violent gestures toward Abramovic—they were not exclusively sexual, but many were. She endured cuts to her skin as well as what one critic described as intimate caresses and minor sexual assaults before the audience erupted into a fight when a participant put the gun to her head. (…)

Read More

Dividits

(…) Amb l'emergència de VOX, els socialistes espanyols es trobaran cada vegada més atrapats entre dos focs, com s'hi va trobar CiU fa uns anys davant el creixement de l'independentisme. Les esquerres de l'Estat estan condemnades a haver de triar entre defensar els seus principis democràtics i anti imperialistes seriosament o bé cedir terreny als valors autoritaris i conservadors propis del nacionalisme espanyol. (…)

Read More

El Nostre Heroi, al taller (3)

(…) En aquests articles, Pla i Xammar hi defensen la polèmica com una eina de modernització pacífica de la societat. La sèrie va fer forrolla perquè atacava les vaques sagrades de la premsa del moment: Miquel dels Sants Oliver, Gaziel i D'Ors. Dubto que cap diari publiqués avui una col.lecció d'articles similars sobre les patums de la premsa autonòmica. Com que no hi ha censura, avui ningú no s’arrisca a donar un pas en fals. (…)

Read More

Llibres vells

Bona part de la revifada nacional que hi ha hagut a Catalunya ha sigut culpa de Pla. Amb el forat negre que va deixar el franquisme, quan vaig acabar els estudis universitaris, el país que Pla descriu quedava molt més a prop del que llavors cap intel·lectual no hauria dit. Igual que Carner, Pla va topar amb una Catalunya que va necessitar fer-se de la Falange, de la FAI o del PC per exercir la violència ―perquè en el fons només es veia en cor de fer la guerra i defensar-se seriosament en castellà―. 

Read More