Contacte

Fes servir el formulari per escriure’m.

Carrer Comte d'Urgell
Barcelona, CT,
Spain

Fotoblancinegre.jpg

Dietari

La presentació del llibre de Peyró

Enric Vila

Presentació del llibre de l'Ignacio Peyró, Comimos y bebimos, a la Documenta. El títol traspua un to elegíac i pintoresc una mica sospitós. Mentre Peyró conversava amb la Marina Porras, el Joaquín Luna i el Jordi Amat, vaig fullejar el llibre. No em va semblar que tingués previst de publicar-ne un altre que es tituli Follamos y reímos. O Mandamos y gozamos.

Un escriptor de 40 anys que parla en passat dels plaers hedonistes, fins i tot si és amb intenció afirmativa, transmet la idea que serà servil amb el poder. El to de la prosa no em va sorprendre. A còpia de fer-se passar per vell, Peyró ha aconseguit ser un dels directors més joves de la història de l’Instituto Cervantes. El llibre em va recordar la temàtica de Pompa y circunstancia, que també vaig trobar astuta i oportuna. (…)

Un dinar existencial

Enric Vila

Dinar amb un convergent de la vella escola. No en direm el nom perquè només de pronunciar-lo tothom s'espanta o es posa histèric. He demanat rovellons amb botifarra esparracada, com el dia que ens vam conèixer poc abans de treure el llibre del Companys.

L'Isidre continua donant uns cervellets boníssims. Res a veure amb els que em van servir diumenge en una marisqueria cañí de dalt de tot de Balmes, plena de famílies enriquides durant el franquisme i de catedràtics espanyols de la generació de Mas-Colell. Vaig demanar un gelat de coco de la Frigo per homenatjar els anys 70 i vaig pensar en Manuel Valls.

En un moment determinat surt el nom del Jordi. "S'equivoca de ficar-se en política", em diu seriós. "Tu que ets historiador saps que tots els polítics catalans acaben malament. Fins i tot els més intel.ligents, com Cambó o com Prat de la Riba, o com Pujol -temptejant el terreny, més fluix-, han tingut uns finals tristos, per no dir miserables o alguna cosa pitjor, sòrdids." (…)

 

Funeral del Macià

Enric Vila

Funeral del Macià. L'ambient era tan decrèpit que no sabies si l'estaven enterrant a ell o als seus amics. Hi havia Jordi Pujol, Miquel Roca i Josep Maria Cullell. També hi havia Artur Mas amb la dona. Mas ha envellit malament, era guapo i ara sembla un cotxe tronat que ha perdut la màgia dels automòbils d'època. La papada se li ha xuclat cap endins i li accentua una expressió tràgica que recorda la que agafen algunes dones madures quan se senten abandonades. (…)

 

Jersey Girl

Enric Vila

No sabria dir quants anys fa que canto aquesta cançó. La vaig descobrir en una caixa de discos de Bruce Springsteen que recollia 10 anys de concerts en directe. Ha passat el temps i han passat les dones, fins i tot ha passat els gustos musicals, i no he trobat un tema que expliqui millor la meva idea de l'amor. (…)