El nostre Pla de cada dia

Gràcies a l’Enric Vila fa dues nits que no acluco els ulls. M’ha caigut a les mans, en primícia i per un amic, El nostre heroi, Josep Pla, llibre necessari, sincer, meravellós; la primera vegada que algú traspassa per fi de manera plena, completa i sense complexos, la cortina de fum al voltant de la vida i l’obra del de Palafrugell, sense la incompetència, la immaduresa o com se’n vulgui dir que fa que encara alguns arrufin el nas davant de la figura descomunal de Pla, tan esfumada pels tòpics, la morralla política, l’enveja, la gelosia. Com explica Vila en aquest recorregut biogràfic d’alta dificultat, en forma d’original dietari, l’autor empordanès ha estat sempre “un ase dels cops molt agraït”, quan precisament “Pla és l’autor català que ha cardat més”, reflexió profundíssima, colossal en tota la seva superficialitat.

Perquè, agradi o no, el temps posa tothom a lloc i pertany a la nostra generació entendre en el seu valor real (esforç destacable de Vila, gràcies!) les subtilitats, matisos, circumstàncies i decisions d’una vida tan enrevessada, per reivindicar amb contundència i d’una vegada per totes l’autèntic tresor que suposa tenir un escriptor que permet obrir-lo a qualsevol pàgina sabent que t’atraparà a l’instant. Una obra tan considerable en volum i alçada que, en efecte, quan ja estàs fart de passar nits avorrides, només has de fer que triar un llibre del prestatge i ficar-te al llit amb Josep Pla; adonar-te que sí, que és l’autor català que ha cardat més, i de bon tros.

Genís Sinca. AVUI. (5.3.2009)