El meu heroi, Enric Vila

El nou llibre de l’Enric Vila, El nostre heroi Josep Pla, són 2 biografies llaçades. La primera és de Pla a través de Catalunya i del patriotisme que tantes vegades se li ha volgut qüestionar, quan és l’eix que dóna sentit a la seva obra i a la seva vida. La segona biografia és la de l’Enric, a través de l’obra i la vida de Pla, i de com aprèn amb ell a estimar el país i la literatura. Amb l’Enric ens vam conèixer fa 8 anys. Pla i ell són una mateixa tossuderia, de vegades molt difícil d’entendre i de suportar. Però en tots dos hi ha una fidelitat de fons i una indestructible capacitat de comprometre’s que garanteixen la fertilitat de cada pàgina. El mite de l’espia franquista és d’estúpids i, tal com explica El nostre heroi, tot el que Pla ha d’agrair-li a la dictadura és que la censura li va esmolar l’enginy i que veient com queia la nació va sentir més profundament encara el deure de salvar-nos els mots. I així féu l’acte de contrició: amb glòria i amb dolor. També l’Enric és glòria i dolor, angoixa i gesta. Hi ha un alt sentit del deure en la seva escriptura: el deure amb un sentit de la veritat i la justícia, el deure d’aferrar-se a la seva integritat i de definir els límits de la seva humanitat. Escrivint així t’assegures de no dur mai una via tranquil·la. Quan ens coneguérem no estava encara del tot segur de dedicar-se plenament a la literatura. He assistit, doncs, de ben a prop al procés de convicció. Al seu procés de convicció. Jo ja ho sabia des del principi, que era el meu heroi: de vegades s’enfadava quan l’hi deia, perquè es creia que li prenia el pèl. El nostre heroi Josep Pla parla de literatura, de Catalunya, del Josep Pla i de l’Enric Vila. Però és sobretot una vibrant història d’amor. I de l’honor amb què només viuen i escriuen i moren els que s’ho han estimat molt.

Salvador Sostres. Llir entre Cards. AVUI (4.3.2009)